Katherin Mamani[2]
El document és dedicat a Virginia Pinares Ochoa. Paymi hatun warmi, imaymanata atin, mana manchakuspa.[3]
Resum:
El document té com a objectiu comprendre les accions de lluita i l’agafador comunal de la defensora ambiental Virginia Pinares Ochoa en el context extractiu miner de Cotabambas, Apurímac, Perú. Les accions de lluita s’entenen com el conjunt d’iniciatives individuals i col·lectives orientades a qüestionar i resistir les afectacions sociambientals de l’activitat minera. Estes inclouen denúncies públiques, articulació amb organitzacions i comunitats, així com qualsevol altra acció que desafie a l’equilibri de l’ecosistema. Per part seua, l’agafador comunal fa referència al vincle amb la comunitat com un espai de suport, legitimitat per a la seua lluita. Això implica la construcció i manteniment de xarxes de solidaritat, la participació en sistemes organitzatius comunals i la reafirmació de la seua identitat cultural i soci-territorial. La metodologia inclou una entrevista semiestructurada, una anàlisi del seu discurs, un testimoniatge i la interpretació dels takikunas[4], recopilats entre els anys 2021 i 2023, la qual cosa ha permés reunir evidència empírica rellevant. En primer lloc, es presenta una descripció personal de Pinares Ochoa, destacant la seua trajectòria i el context en el qual es desenvolupa. En segon lloc, comprén les seues accions de lluita. Finalment, s’exposen les conclusions que sintetitzen les troballes de l’estudi.
Paraules clau: Virginia Pinares Ochoa, defensora ambiental, accions de lluita i corredor miner Las Bambas.
- ¿Pitaqmi[5] Virginia Pinares Ochoa?
Virginia Pinares Ochoa és una defensora ambiental de Cotabambas, Apurímac al Perú. La seua lluita se centra en la defensa del territori i la protecció dels drets humans. Des de la seua joventut, ha estat compromesa amb l’agricultura i la criança d’animals menors en un context on la mineria encara no havia impactat la seua comunitat.
El seu enfocament en l’organització de les relacions de poder implica qüestionar les estructures i dinàmiques que sostenen la desigualtat i la injustícia ambiental. La representació que exerceix es fonamenta en la legitimitat atorgada per les comunitats afectades per la gran mineria. Este procés d’elecció es duu a terme a través de sistemes d’assemblees, on els membres de la comunitat es reuneixen per a prendre decisions de manera col·lectiva, assegurant que cada veu siga escoltada i considerada.[6] Estos sistemes, basats en la participació i el consens, garanteixen que el seu lideratge no sols siga representatiu dels interessos dels seus membres, sinó que també reflectisca les necessitats i aspiracions de la comunitat en el seu conjunt.[7]
A més, ha sigut membre actiu de la Federació de Dones i del Front de Defensa i Desenvolupament de Cotabambas. Després d’un procés d’elecció, reconeixent la seua capacitat de dirigents, durant el conflicte miner entre 2015 i 2017, va ocupar el càrrec de presidenta del Comité de Luchas de Las Bambas. Ha representat a les organitzacions de la societat civil en diverses taules de diàleg, incloent-hi la Xarxa EU-LAT en 2019, on va articular les preocupacions de la seua comunitat a nivell nacional i internacional. L’any 2022 va obtindre el prestigiós premie «Mama Angèlica» de la Coordinadora Nacional de Drets Humans (CNDH) un reconeixement a la seua labor en pro de la justícia social i ambiental.
L’exercici de lideratge de Virginia és de resistència enfront d’un règim extractiu que amenaça la continuïtat de les estructures dels sistemes organitzatius comunitaris en harmonia amb la naturalesa. La seua lluita representa la defensa de les formes de vida basada en la comunitat, el respecte al territori i la cura dels béns comuns.
Al juliol del 2024, Virginia va ser sentenciada a 8 anys i 10 mesos de presó, una resolució que ha sigut considerat una criminalització de la protesta social. Ella ha denunciat que les acusacions en contra seua manquen de fonament i que la seua condemna és una represàlia per expressar la seua preocupació per l’impacte ambiental de la mineria en la seua comunitat.[8] Este acte constitueix un abús adreçat cap als defensors ambientals de manera sistemàtica.
- Primera trobada amb Virginia Pinares:»Noqayku rayku, paykuna rayku» (per nosaltres, per ells) i les seues maneres de comunicar-se amb la naturalesa
En el meu primer diàleg amb Virgínia, ella exprés «noqayku rayku, paykuna rayku» que es tradueix al valencià per nosaltres, per ells. Així mateix, va afegir ñañaykuna rayku, turaykuna rayku, runamaysikuna rayku[9], que es tradueix a l’espanyol (i nosaltres d’ací al valencià) per les meues germanes, pels meus germans i per la meua gent. A través d’esta perspectiva i manera de pensar, es pot comprendre la perspectiva i agafador comunal, que serà pensada com a agafador comunal, de Pinares i el seu enfocament com a defensora ambiental en un context de creixent extractivisme. Així, la seua narrativa reflecteix un profund sentit de comunitat i responsabilitat intergeneracional.
A continuació, es presenta la taula 1, que detalla els significats de «noqayku rayku» i «paykuna rayku» desde la perspectiva de Pinares, amb el propòsit de facilitar la seua interpretació.
Taula 1
Interpretació del ¨noqayku rayku y paykuna rayku¨ en un primer diàleg amb con Virginia Pinares Ochoa
| Què sent i pensa Virginia? | Interpretació |
| Noqayku rayku | Representa el sentit de pertinença a un territori, emfatitzant la importància de la gestió de la vida col·lectiva. |
| En una visió que centren els seus interessos en la gestió de la vida col·lectiva. | |
| Paykuna rayku | Reflecteix un compromís amb la cura dels altres, en un sentit de solidaritat i comunitat, així com un exercici de responsabilitat cap a les futures generacions. |
| Un exercici de cura per les futures generacions. |
Font: elaboració pròpia en funció a la narrativa de Virginia Pinares Ochoa.
Així mateix, vaig observar que Virginia es comunica amb els sembrats, la pachamama i el riu a través de rimaykunas, que es tradueix com a «converses». Esta manera de dirigir-se inclou expressions com wawayhinata, mamayhinata i taytayhinata, que signifiquen parlar-li «com al seu fill», «com a la seua mamà» i » com al seu papà», respectivament. A través d’estes interaccions, Virginia manifesta les seues nocions i representacions del món, reflectint la seua profunda connexió amb la naturalesa i la seua comunitat.
Els rimanakuykunas són una forma de comunicació que expressa sentiments, creences i valors profundament arrelats en la seua cultura. Estes converses es manifesten de diverses maneres, cadascuna reflectint un aspecte únic de la seua relació amb l’entorn. Així, Virginia estableix un diàleg amb la naturalesa i reafirma el seu compromís amb la defensa del territori.
Taula 2
Relacions amb la naturalesa a través de les lògiques de Virginia Pinares Ochoa.
| Dimensió | Manifestació | Maneres de dirigir-se | Vinculació |
| Relacions amb la naturalesa | Rimakuni wawayhinata/ Li parle com al meu fill | Es dirigeix com al seu fill o filla. | Sembrats |
| Rimakuni mamayhinata/ Li parle com a la meua mamà | Es dirigeix com a la seua mamà. | Mare terra
|
|
| Rimakuni taytayhinata/ Li parle com al meu papà. | Es dirigeix com al seu papà. | Riu |
Font: elaboració pròpia en funció a l’observació i entrevistes.
Rimakuni wawayhinata (li parle com al meu fill)
Virginia expressa la seua cura pels sembrats a través dels rimakuni wawayhinata, dirigint-se a ells com si foren els seus propis fills. En estes converses, manifesta el seu desig que els cultius cresquen sans i forts, produint abundants collites. En estendre este vincle als seus sembrats, Virginia demostra que els considera part de la seua família, mereixedors de la seua protecció i atenció. D’esta manera, incorpora este enfocament en les seues lluites, emfatitzant la importància de la connexió emocional amb la terra i els béns comuns en el seu defensa del territori.
Rimakuni mamayhinata (li parle com a la meua mamà)
Virginia es dirigeix a la pachamama com a la seua mamà a través dels rimanakuy mamayhinata, en la qual manifesta el seu agraïment pels recursos que li brinda i el seu desig que siga cuidada i respectada. Pinares reconeix la interdependència entre els éssers humans i la naturalesa, i considera a la pachamama com un ésser viu de respecte i de drets. Així mateix, sent que la pachamama li sosté en el seu procés de lluita.
Rimakuni taytayhinata (li parle com el meu papà)
Virginia expressa el seu desig de conservació pel riu pròxim a la seua llar en Haquira a través dels rimanakuy taytayhinata, en els quals es dirigeix al riu com si fora el seu propi pare. Estos rimakuykunas reflecteixen la importància del riu per a la comunitat i el compromís de Pinares amb la seua cura. Esta perspectiva revela una visió holística en la qual el riu no és només un element natural, sinó un ésser viu que mereix respecte i atenció.
La comunicació simbòlica que utilitza Pinares posa de manifest la profunda connexió que sent amb el riu, reconeixent-lo com un proveïdor essencial de vida per a la seua comunitat. Així, esta visió contrasta notablement amb la perspectiva extractivista, que considera al riu com un recurs a explotar. El seu enfocament emfatitzant la interrelació entre els éssers humans i la naturalesa.
Així mateix, Virginia expressa la seua relació amb la naturalesa a través de frases i takikunas. A continuació, s’interpreten les frases i takikunas.
Taula 3
Relacions amb la naturalesa a través de frases i takikunas
| Dimensió | Manifestació | Interpretació |
| Relacions amb la naturalesa
|
Rimakuy wawayhinata, mamayhinata, taytayhinata | Formes de comunicació i expressió de la seua cura i respecte per la naturalesa |
| Frases als sembrats: ¨allinmi kawsanki kan¨/tu estaràs bé.
Unu kallanqa wiñakunaykipaq/ Hi haurà aigua sens falta, per al teu creixement. |
||
| Frases a la mare terra:
¨Mamallay, ay, allillanmi tarikunki¨/ Mamà estaràs molt bé. Runakuna mana allinta ruwanku. Ama wañunkichu/ Els homes no fan les coses bé. No moriras. |
||
| Frases al riu:
Unuyki kakunan, uywa kawsananpaq. Noqa, imaymanata ruwasaq allin kanaykipaq/ Faré de tot perquè et trobes molt bé. |
||
| Takikunas | Comunicació amb la naturalesa i la comunitat
Taki 1: ¨Noqa warmi Haquira suyumanta kani, Rimakuni allin uyhuakuna, unu wawakunapaq kananpaq, Maman llaki purinapaq, unuta, pachamamata munakuna. Chay nispa, noqa rimani unumanta, allin tukuy runa kananpaq¨ ¨Jo soc una dona del districte de Haquira. Parle perquè existisquen les cries del cavall, per al bé de l’aigua, perquè siga de benefici de les futures generacions. Per a no caminar tristos, hem de voler a l’aigua i la pachamama. En eixe sentit, jo parle sobre l’aigua, perquè totes les persones es beneficien¨ |
Manera d’expressar els seus sentiments, creences i valors |
Font: elaboració pròpia.
Les frases que Pinares utilitza per a comunicar-se amb els sembrats, la mare terra i el riu revelen el seu profund respecte i cura per la naturalesa. En dirigir-se als sembrats amb expressions com allinmi kawsanki kan (Tu estaràs bé) i unu kallanqa wiñakunaykipaq (Hi haurà aigua sens falta per al teu creixement), estableix una relació de reciprocitat amb elles. D’igual manera, en parlar a la mare terra amb frases com «Mamallay, ai, allillanmi tarikunki» (Mamà, estaràs molt bé), evidència la importància de la pachamama en la seua vida i critica les accions humanes que amenacen la seua salut. Les frases dirigides al riu, com «Unuyki kakunan, uywa kawsananpaq» (Faré de tot perquè et trobes molt bé), evidencien la seua intenció de protegir este recurs, reconeixent el seu paper essencial en l’ecosistema i en la vida comunitària. En conjunt, estes frases són un reflex de la seua connexió emocional amb la naturalesa.
Els takikunas són expressions poètiques que encapsulen els seus sentiments, creences i valors en relació amb la naturalesa i la comunitat. En un dels seus takikunas, s’identifica com «una dona del districte de Haquira», la qual cosa estableix un sentit de pertinença i connexió cultural amb la seua terra. En afirmar que parla «perquè existisquen les cries del cavall» i «per al bé de l’aigua», ella emfatitza el seu compromís amb el benestar de l’entorn natural i les futures generacions. El seu missatge ressalta la importància de l’amor cap a l’aigua i la pachamama com a fonaments per a assegurar un futur sostenible. A més, en esmentar que «hem de voler a l’aigua i la Pachamama» per a evitar caminar tristes, Virginia subratlla la interdependència entre el benestar humà i la cura del medi ambient.
- Explorant les accions de lluita de Virginia Pinares Ochoa
Explorarem les accions de lluita a través de discursos, observació participant, etc. Així, evidenciar les seues accions de lluita.
A continuació, la taula 4 presenta una anàlisi del discurs de Virginia Pinares Ochoa durant la cerimònia de recepció del premi «Mamá Angelica» 2022, atorgat per la Coordinadora Nacional de Drets Humans. Este reconeixement ressalta el seu compromís amb la defensa del territori en Cotabambas.
Taula 4
Anàlisi del discurs de Virginia Pinares Ochoa durant la cerimònia de recepció del premi «Mamà Angèlica» en 2023.
| Context | Accions de lluita | Agafador comunal |
| En el context de recepció del premi ¨Mamà Angèlica¨ 2022 de la Coordinadora Nacional de Drets Humans | Temes prioritaris: defensa de l’aigua i terra. | Pertinença: Comunitat llauradora de Ccocho, Haquira.
Constitueix: dona del camp, dona agricultora. |
| Objectius i metes: declaració de l’Estat com a zones intangibles a les comunitats llauradores i indígenes. | ||
| Estratègies i accions: a través de les autoritats polítiques. |
Font: elaboració pròpia.
Context:
El discurs de Virginia es desenvolupa en un context de reconeixement a la seua labor com a defensora ambiental en un moment crític per a les comunitats rurals del Perú. El lliurament del premi «Mamá Angélica» simbolitza la lluita pels drets humans i la justícia social, en honor a Angélica Mendoza, qui es va convertir en una icona de la defensa dels drets de les víctimes de desaparició forçada durant el conflicte armat al Perú.
Accions de lluita:
Temes prioritaris: Virginia emfatitza la defensa de l’aigua i la terra, elements essencials per a la vida i la cultura de la seua comunitat. Este enfocament s’alinea amb la creixent preocupació pels drets ambientals i la sostenibilitat en un context d’explotació de béns comuns.
Pertinença: la seua identitat com a dona del camp i agricultora és fonamental en el seu discurs. Virginia representa a la comunitat llauradora de Ccocho, la qual cosa li atorga una legitimitat i un sentit de responsabilitat en la defensa dels seus drets i recursos.
Objectius i metes: Pinares advoca per la declaració de l’Estat de zones intangibles per a les comunitats llauradores i indígenes. Este objectiu reflecteix un reconeixement de la necessitat de protegir els territoris ancestrals enfront de l’explotació extractiva.
Estratègies i accions: per a aconseguir els seus objectius, proposa treballar a través de les autoritats polítiques, buscant establir un diàleg que permeta generar consensos i avançar en la defensa dels drets de la seua comunitat.
Agafador comunitari:
L’agafador comunal o comunitari de Virginia es manifesta en la seua capacitat per a mobilitzar a la seua comunitat i articular les seues demandes en un context de conflicte sociopolític. El seu lideratge es basa en la construcció d’una narrativa que uneix la defensa del medi ambient amb la lluita pels drets humans, promovent una visió de justícia social que ressona amb el llegat de Mama Angelica.
El discurs de Virginia Pinares Ochoa durant el lliurament del premi «Mamá Angelica» destaca el seu compromís amb la defensa de l’aigua i la terra, així com el seu paper com a líder en la comunitat llauradora. La seua capacitat per a articular les demandes de la seua comunitat i el seu enfocament en la justícia social i ambiental són fonamentals per al seu agafador comunal en un context de creixent explotació de recursos. La connexió amb el llegat de Mamá Angelica reforça la importància de la lluita pels drets humans en la defensa del medi ambient i la dignitat de les comunitats rurals.
A continuació, es presenta la taula 5, que ofereix una anàlisi del testimoniatge de Virginia Pinares Ochoa, registrat en el marc del projecte «Warmikuna Kuskallay:Alzando nuestras voces» en 2022. Este projecte va ser coordinat per OXFAM Perú i l’Associació Peruana de Politòlogues[10], i té com a objectiu visibilitzar la violència extractiva que enfronten les dones defensores ambientals en Cotabambas.
Taula 5
Testimoniatge de Virginia Pinares Ochoa, registrat en el marc del projecte «Warmikuna Kuskallay: Alçant les nostres veus» en 2022.
| Context
|
Accions de lluita | Agafador comunal |
| Testimoniatge atorgat en el marc del projecte ¨Warmikuna Kuskallay: Alçant les nostres veus¨2022. Coordinador per OXFAM Perú i l’Associació Peruana de Politòlogues. | Temes prioritaris: defensa de l’aigua, aire i territori.
Recursos i col·laboracions:
|
Pertinença: Comunitat llauradora, mamà, filla, dona
Constitueix: defensora ambiental. |
Font: elaboració pròpia.
Context:
El testimoniatge de Virginia s’inscriu dins d’un projecte que aborda temes prioritaris com la defensa de l’aigua, l’aire i el territori. Estos temes són fonamentals en el context de les comunitats llauradores afectades per la mineria, on els recursos naturals són constantment amenaçats. Ella s’identifica amb la seua comunitat com a defensora ambiental, com a mare i filla, la qual cosa ressalta la seua pertinença i connexió emocional amb el seu entorn. El seu testimoniatge evidencia el seu compromís amb la defensa del territori.
Accions de lluita i agafador comunal:
Les accions de lluita identificades en el seu testimoniatge inclouen la defensa activa de l’aigua, l’aire i el territori, elements essencials per a la vida i benestar de les comunitats locals. L’agafador comunal de Virginia es manifesta a través del seu rol com a defensora ambiental, on utilitza la seua veu i experiència per a advocar pels drets de la seua comunitat enfront de les amenaces que representen les activitats extractives. La seua participació en este projecte contribueix a la visibilització de la violència que enfronten les dones defensores i enforteix la lluita col·lectiva.
A continuació, es presenta la taula 6, que inclou una anàlisi de la conferència inaugural impartida per Virginia Pinares Ochoa en el Seminari de Governança Comunitària, organitzat per la Comissió Estatal de Drets Humans de Jalisco, Mèxic, en 2021[11]. La participació de Virginia en este esdeveniment visibilitza el seu rol com a defensora ambiental i el seu compromís amb les comunitats llauradores, oferint una perspectiva sobre la governança comunitària en contextos rurals.
Taula 6
Anàlisi de la conferència inaugural impartida per Virginia Pinares Ochoa en el Seminari de Governança Comunitària, organitzat per la Comissió Estatal de Drets Humans de Jalisco, Mèxic, en 2021.
| Context | Accions de lluita | Agafador comunal |
| En el context del Seminari de Governança Comunitària, organitzat per la Comissió Estatal de Drets Humans de Jalisco, Mèxic, 2021. | Temes prioritaris: defensa del territori i l’aigua.
Defensa dels drets. Defensa de l’idioma. Respecte a la nostra manera de viure.
|
Pertinença: Comunitat llauradora de Ccocho, Haquira.
Constitueix: dona del camp, dona agricultora. |
Font: elaboració pròpia.
Accions de lluita:
Temes prioritaris: emfatitza la defensa del territori, l’aigua, els drets i l’idioma com a eixos centrals de la seua lluita. Estoss elements són fonamentals per a la supervivència i la identitat cultural de la seua comunitat, amenaçats per l’activitat minera a la regió.
Defensa dels drets: ressalta la importància de defensar els drets humans i els drets de les comunitats llauradores i indígenes enfront dels abusos comesos per les empreses extractives. Este enfocament s’alinea amb la creixent preocupació per la protecció dels defensors ambientals a nivell internacional.
Respecte a la forma de vida: Virginia demanda el respecte a les formes tradicionals de vida de les comunitats rurals, que inclouen pràctiques agrícoles sostenibles, la preservació de l’idioma quítxua i la gestió comunitària dels béns comuns. Este punt reflecteix la importància de l’autodeterminació i el dret a la diferència cultural en el context de l’extractivisme.
Agafador comunal:
L’agafador comunal de Virginia es manifesta en la seua capacitat per a articular un discurs que ressona amb les lluites d’altres comunitats rurals a Amèrica Llatina i el món. En compartir la seua experiència en el Seminari, Virginia es posiciona com una veu rellevant per a parlar sobre els desafiaments i estratègies de resistència enfront dels projectes extractius. Utilitza la seua conferència com una eina per a construir xarxes de solidaritat i visibilitzar la lluita de la seua comunitat en un context global.
A continuació, la taula 7 presenta una anàlisi dels takikunas creades i cantades per Virgínia Pinedes Ochoa en el marc del projecte «Warmikuna Kuskallay: Alzando nuestras voces» en 2022. Este projecte, coordinat per OXFAM Perú i l’ Associació Peruana de Politòlogues, buscava visibilitzar la violència que enfronten les dones defensores ambientals al Perú a través de diferents formes d’expressió artística.
Taula 7
Anàlisi dels takikunas creades i cantades per Virginia Pinares Ochoa en el marc del projecte «Warmikuna Kuskallay: Alçant les nostres veus» en 2022. Este projecte, coordinat per OXFAM Perú i l’Associació Peruana de Politòlogues.
| Denominació de càntics | Context
|
Accions de lluita | Agafador comunal |
| Càntic I. Títol ¨ Defensora kani¨[12] | Càntics en el marc del projecte ¨Warmikuna Kuskallay: Alçant les nostres veus¨2022. Coordinat per OXFAM Perú i l’Associació Peruana de Politòlogues.
|
Temes prioritaris: drets humans. Defensa de les seues parcel·les, aigua i la seua manera de viure. | Pertinença: Comunitat llauradora de Ccocho, Haquira.
Constitueix: defensora ambiental
|
| Càntic IV. Títol “Derechos”[13] | Temes prioritaris: defensa del riu, el brollador i la llacuna. | ||
| Càntic V. Títol “Cuidados”[14] | Temes prioritaris: drets humans. | ||
| Càntic VI. Títol “Dolor”[15] | Temes prioritaris: defensa dels sembrats. |
Font: elaboració pròpia.
Context:
Els takikunas són manifestacions culturals que denuncien la violència extractiva i ressalten les lluites de les dones que defensen els seus territoris. En un context on les comunitats llauradores enfronten amenaces per part d’indústries extractives, estos càntics es converteixen en un mitjà poderós per a expressar les seues preocupacions i reivindicacions.
Accions de lluita:
Temes prioritaris: els takikunas de Virginia aborden temes com la defensa dels drets humans, les seues parcel·les, l’aigua i la seua forma de vida. Estos elements són fonamentals per a la supervivència i la identitat cultural de la seua comunitat, amenaçats per l’activitat extractiva a la província de Cotabambas.
Defensa del territori: Virginia també canta sobre la defensa del riu, el brollador i la llacuna, que són recursos importants per a la seua comunitat. La música es converteix en una eina per a denunciar els impactes de la mineria en el medi ambient i exigir la seua protecció.
Agafador comunal:
A través dels càntics, Virginia denuncia la violència que pateixen les dones que lluiten per la protecció dels seus territoris i genera consciència sobre la importància de la defensa del medi ambient. El seu agafador comunal es basa en la capacitat d’utilitzar l’expressió artística com una eina de resistència i transformació social.
A continuació, la taula 8 presenta una anàlisi de l’entrevista semi estructurada realitzada a Pinares Ochoa al juliol de 2022. Esta entrevista se centra en les seues experiències i lluites com a defensora ambiental en la comunitat llauradora de Ccocho, Haquira, en el context de l’activitat minera en Cotabambas.
Taula 8
Interpretació de l’entrevista semi estructurada realitzada a Virginia Pinares Ochoa al juliol de 2022.
| Dades de l’entrevista | Accions de lluita | Agafador comunal |
| Treball de camp realitzat al juliol del 2022.
|
Temes prioritaris: Defensa del territori, aigua, aire. Defensa de l’idioma. Defensa de la nostra manera de viure. | Pertinença: Comunitat llauradora de Ccocho, Haquira.
Constitueix: dona del camp, dona agricultora.
|
| Objectius i metes: incidència perquè la minera en Las Bambas complisca les promeses: transport de minerals via gasoducte. | ||
| Estratègies i accions: enfortir l’organització dels fronts de defensa i dones. | ||
| Terminis i prioritats: Abans del canvi del govern regional (2027). | ||
| Recursos i col·laboracions: Aliances amb les dones autoritats. |
Font: elaboració pròpia.
Accions de lluita:
Temes prioritaris: destaca la defensa del territori, l’aigua, l’aire i l’idioma com a elements centrals de la seua lluita. Estos aspectes són fonamentals per a la supervivència de la seua comunitat, que depén d’un entorn natural saludable.
Pertinença: Virginia s’identifica com a part de la comunitat llauradora de Ccocho, la qual cosa li atorga una legitimitat en el seu rol com a defensora ambiental. La seua identitat com a dona del camp i agricultora reflecteix la seua connexió amb la terra i els recursos que la sustenten.
Objectius i metes: un dels objectius clau de Virginia és incidir perquè l’empresa minera en Las Bambas complisca amb les seues promeses, específicament quant al transport de minerals a través d’un gasoducte, en lloc de per carretera. Este objectiu reflecteix el seu compromís amb la mitigació dels impactes ambientals que la mineria pot generar.
Estratègies i accions: emfatitza la importància d’enfortir l’organització dels fronts de defensa i de les dones en la seua comunitat. Això suggereix un enfocament col·lectiu en la lluita, on l’organització i la solidaritat són fonamentals per a enfrontar els desafiaments imposats per l’activitat extractiva.
Terminis i prioritats: estableix un termini per a les seues accions abans del canvi del govern regional de Apurímac en 2027, la qual cosa indica una planificació estratègica en la seua lluita. Esta visió a llarg termini és essencial per a mantindre la pressió sobre les autoritats i les empreses.
Recursos i col·laboracions: esmenta la importància de les aliances amb dones autoritats, la qual cosa mostra el seu reconeixement de la necessitat de construir xarxes de suport i col·laboració per a enfortir la seua lluita.
Agafador comunal:
L’agafador comunal de Pinedes es manifesta en la seua capacitat per a articular les demandes de la seua comunitat i organitzar accions col·lectives en defensa dels seus drets. La seua identitat com a dona llauradora i defensora ambiental li enforteix per a advocar pel benestar de la seua comunitat i l’entorn natural. Virgínia utilitza el seu agafador comunal per a desafiar les estructures de poder que amenacen la seua forma de vida i per a mobilitzar a la seua comunitat cap a l’acció.
L’entrevista revela el seu enfocament en l’organització col·lectiva, la planificació estratègica i la construcció d’aliances evidencia la importància de l’acció comunitària davant la violència extractiva. L’agafador comunal de Virgínia es basa en la seua capacitat per a articular les demandes de la seua comunitat i mobilitzar a uns altres en la defensa dels seus drets.
- Conclusions
L’arribada de la mineria a Las Bambas ha generat tensions i conflictes en la seua organització social. Este fenomen s’origina en la imposició passiva del règim extractiu, que ha alterat les dinàmiques de vida quotidiana i col·lectiva, tradicionalment sustentades en pràctiques de gestió comunitària. En eixe sentit, la mineria extractiva transforma el paisatge físic, com també impacta les estructures socials i culturals de les comunitats afectades.
Pinares articula diverses accions de lluita com a defensora ambiental, començant amb la defensa del territori, que és essencial per a la supervivència de la seua comunitat i la seua identitat cultural en un context extractivista. Una altra agenda clau és la protecció de l’aigua i els recursos naturals, on sosté la importància de l’accés a aigua neta i suficient, considerant-lo un recurs vital per al benestar de la seua comunitat. L’agenda de drets humans i de les dones també és fonamental en la seua lluita, ja que la violència extractiva, a més d’impactar el medi ambient, també vulnera els drets de les persones que habiten eixos territoris. A més, defensa la preservació de l’idioma quítxua i la cultura, estos elements componen la identitat de la seua comunitat. Estes accions de lluita estan interconnectades i li permeten actuar de manera efectiva com a defensora ambiental, integrant les seues lluites en un enfocament holístic que busca protegir l’entorn natural, així mateix promoure els drets i la cultura de la seua comunitat.
L’agafador comunal de Virginia està constituït per la seua identitat i capacitat de comprendre el territori des d’una perspectiva del sentir i pensar. Així, mobilitza les seues accions cap a la protecció i la cura del territori, l’aigua i els recursos naturals, els drets humans i de les dones i l’idioma quítxua i la cultura. En eixe sentit, el seu enfocament busca garantir que estos elements fonamentals es mantinguen i continuen en les comunitats.
És necessari abordar les accions de lluita de Pinares des d’una perspectiva local-global. Atés que la defensa i la cura del territori, conjuntament amb les altres accions de lluita que impulsa han de transcendir el local i convertir-se en una convocatòria global. En eixe sentit, iniciem per conéixer les lluites de comunitats i lideratges com el de Virginia Pinares Ochoa, així comprendrem els seus enfocaments sobre el respecte a les estructures dels sistemes organitzatius comunitaris en harmonia amb la naturalesa. Este enteniment és essencial per a fomentar un moviment més ampli que done suport a la sostenibilitat i la justícia social i ambiental en diferents contextos.
És fonamental abordar les accions de lluita de Virginia Pinares Ochoa des d’una perspectiva local-global, atés que la defensa i la cura del territori, juntament amb les seues altres accions de lluita, han de transcendir el local al global. En este sentit, és important començar per conéixer les lluites de comunitats i lideratges com el de Pinares Ochoa, la qual cosa ens permetrà comprendre els seus enfocaments sobre la defensa i la cura del territori, l’aigua i els recursos naturals, els drets humans i de les dones i l’idioma quítxua i la cultura. Així, fomentar un moviment més ampli que done suport a la sostenibilitat i la justícia social i ambiental en diversos contextos.
Agraïments: agraïsc a mi ñañay[16] Virginia Pinares Ochoa per deixar-me aprendre sobre resiliència política i esperança, d’ella. Sempre la meua gratitud i reconeixement. Així mateix, a les meues companyes del projecte ¨Warmikuna Kuskallay: Alzando nuestras voces¨ de l’Associació Peruana de Politòlogues, a: Nashira Delgado, Paola Rodriguez, Pamela Adco, Gabriela Romero i Sophia Tufinio. Després d’elles donar-me l’oportunitat de fer treball de camp en el marc del projecte, complemente i vaig enfortir la meua visió de lluita i lideratge de Virginia.
Anchata añaychakuni ñañaykuna.[17]
Bibliografía
Indira Báez y Deysi Pari, «Dirigente Virginia Pinares denuncia grave criminalización de las protestas» Micaelas Red de Periodistas Políticas Mujeres del Sur del Perú, 31 de julio de 2024, https://micaelas.pe/dirigentes-que-protestaron-contra-las-bambas-son-sentenciados-a-prision/
Cepeda-Rodríguez, Emerson Harvey. «Represión contra activistas o personas defensoras de derechos humanos: la violencia de la democracia y el derecho; The Repression of Activists and Human Rights Defenders: The Violence of Democracy and Law.» European Journal of Legal Studies 15. https://h.h.net//1814/7.
Comissió Estatal de Drets Humans Jalisco, México. Seminario Gobernanza Comunitaria para la Defensa de los Bienes Comunes. https://acortar.link/G.
Coordinadora Nacional de Drets Humans. «Entrega de Premios de Derechos Humanos 2022.» 2 de juny de 2023. https://acortar.link/Xt5DFx.
Díaz A., Alberto, Paula Martínez S., y Carolina Ponce. 2014. «Cofradías de Arica y Tarapacá en los siglos XVIII y XIX. Indígenas andinos, sistema de cargos religiosos y festividades.» Revista de Indias 74 (260): 101-28. https://doi.org/10.3989/revindias.2014.004.
Gudynas, Eduardo. Extractivismos: Ecología, economía y política de un modo de entender el desarrollo y la naturaleza. Cochabamba: CEDIB, 2015. https://gudynas.com/wp-content/uploads/GudynasExtractivismosEcologiaPoliticaBo15Anuncio.pdf.
Mamani, Katherine. 2024. «Ñañay Virginiamanta Pinares Ochoa willakusaq: Agencia y agendas por la defensa del territorio, el agua, el idioma quechua y la forma de organización de las comunidades.» En Serie Exploraciones. Nº 72: 20. La Paz, Bolivia: IPDRS. https://ipdrs.org/articulosexploraciones/nanay-virginiamanta-pinares-ochoa-willakusaq-agencia-y-agendas-por-la-defensa-del-territorio-el-agua-el-idioma-quechua-y-la-forma-de-organizacion-de-las-comunidades/.
Micaelas: Red de Periodistas Políticas Mujeres del Sur del Perú, 3https://m.pe/dir-que-pr-c-las-bambas-son–sentenc-a-pri.
Pinto Herrera, Honorio, y Antonio Luyo Quiroz. «Las Bambas: Conflicto Social 2015.» Investigaciones Sociales 21, no. 39 (2018): 215-36. https://doi.org/10.15381/is.v21i39.14675.
Topete Lara, Hilario, y Díaz Araya, Alberto. «Cargo System and Social Organisation in Mesoamerica.» Diálogo Andino, no. 43 (2014): 3-7. https://dx.doi.org/10.4067/S0719-26812014000100001.
Warmikuna Kuskallay: Alzando Nuestras Voces. «Cuidados.» Episodio de podcast. Spotify. 24 de novembre de 2022. https://acortar.link/0NhwKDh.
Warmikuna Kuskallay: Alzando Nuestras Voces. «Defensora kani.» Episodio de podcast. Spotify. 24 de novembre de 2022. https://acortar.link/FKV6OT.
Warmikuna Kuskallay: Alzando Nuestras Voces. «Derechos.» Episodio de podcast. Spotify. 24 de novembre de 2022. https://acortar.link/aQ9JzF.
Warmikuna Kuskallay: Alzando Nuestras Voces. «Dolor.» Episodio de podcast. Spotify. 24 de novembre de 2022. https://acortar.link/QrFiEy.
Warmikuna Kuskallay: Alzando Nuestras Voces. Violencia extractiva en Cotabambas: ¿Cómo afecta? YouTube. 25 de novembre de 2022. https://acortar.link/i7Be01.
Annex
Taula 9
Informació tècnica dels materials audiovisuals utilitzats com a font secundària.
| Any | Informació tècnica: |
| Discursos | |
| 2017
|
Discurso
Plataforma de l’entrevista: Facebook Data de l’entrevista: 2.6. 2023 Organització: Coordinadora Nacional de Drets Humans. Títol de l’entrevista: ¨Lliurament de Premis de Drets Humans 2022 ¨ Link d’accés: https://acortar.link/Xt5DFx |
| 2022 | Testimoniatge |
| Testimoniatge
Plataforma de l’entrevista: YouTube Data de l’entrevista: 25.11. 2022 Organització: Warmikuna Kus Associació Peruana de Politòlogues i OXFAM Perú. Títol de l’entrevista: ¨Violència extractiva en Cotabambas: Com afecta? | Warmikuna Kuskallay, alçant les nostres veus¨ Link d’accés: https://acortar.link/i7Be01 |
|
| 2021 | Conferència |
| Conferència
Plataforma de l’entrevista: YouTube Data: 11.8. 2021 Organització: Comissió Estatal de Drets Humans Jalisco, Mèxic. Títol de l’entrevista: ¨Seminari Governança Comunitària per a la Defensa dels Béns Comuns¨ Link d’accés: https://acortar.link/G7DDAR |
|
| 2022 | Càntics |
| Cobla I
Plataforma de l’entrevista: Spotify Data de publicació: 24.11. 2022 Organització: Warmikuna Kuskallay: alzando nuestras voces. Asociación Peruana de Politólogas i OXFAM Perú. Títol de la cobla: ¨ Defensora kani¨ Link d’accés: https://acortar.link/FKV6OT |
|
| Cobla IV
Plataforma de l’entrevista: Spotify Data de l’entrevista: 24.11. 2022 Organització: Warmikuna Kuskallay: alçant les nostres veus. Associació Peruana de Politòlogues i OXFAM Perú. Títol de la cobla: ¨ Drets ¨ Link d’accés: https://acortar.link/aQ9JzF
|
|
| Cobla V
Plataforma: Spotify Data: 24.11. 2022 Organització: Warmikuna Kuskallay: alçant les nostres veus. Associació Peruana de Politòlogues i OXFAM Perú. Títol de la cobla: ¨ Cures” Link d’accés: https://acortar.link/0NhwKD |
|
| Cobla VI
Plataforma: Spotify Data: 24.11. 2022 Organització: Warmikuna Kuskallay: alçant les nostres veus. Associació Peruana de Politòlogues i OXFAM Perú. Títol de la cobla: ¨Dolor ¨ Link d’accés: https://acortar.link/QrFiEy |
|
Font: elaboració pròpia.
[1] Documento publicado. Cita: Mamani, Katherine. 2024. Ñañay Virginiamanta Pinares Ochoa willakusaq: Agencia y agendas por la defensa del territorio, el agua, el idioma quechua y la forma de organización de las comunidades. En Serie Exploraciones , Nº 72, 20. La Paz, Bolivia: IPDRS. https://ipdrs.org/articulosexploraciones/nanay- virginiamanta-pinares-ochoa-willakusaq-1agencia-y-agendas-por-la-defensa-del-territorio-el-agua-el-idioma-quechua-y-la-forma-de-organizacion-de-las-comunidades/.
És important assenyalar que este document incorpora modificacions, particularment en la concepció de la perspectiva d’agència i agenda. L’autora replanteja estos conceptes des d’una mirada actual, reinterpretant-los com a accions de lluita i agafador comunal en relació amb el text original prèviament publicat.
Document traduït de l’espanyol al valencià per Isaac Eugenio Moriel Herrera i Juan Carlos Reyes Vevia.
[2] Politòloga. Mestratge en Antropologia Social. Correu:katherinmamanicontreras@gmail.com Registre ORCID: https://orcid.org/0000-0003-1622-8176
[3] Traducció del quítxua. Virginia Pinares és una gran dona, ho pot tot actuant sense por.
[4] Es tradueix del quítxua com a cançons, així mateix Taky com cantar.
Creades i cantades per Virginia Pinares Ochoa en el marc del projecte «Warmikuna Kuskallay: Alçant les nostres veus» en 2022. Este projecte, coordinat per OXFAM Perú i l’Associació Peruana de Politòlogues.
[5] Traducción del quechua: ¿Pitaqmi (…) ¨?: qui és Virgínia Pinedes Ochoa?.
[6] Alberto Díaz A., Paula Martínez S., y Carolina Ponce, «Cofradías de Arica y Tarapacá en los siglos XVIII y XIX. Indígenas andinos, sistema de cargos religiosos y festividades,» Revista de Indias 74, no. 260 (2014): 101-128
[7] Hilario Topete Lara y Alberto Díaz Araya, «Cargo System and Social Organisation in Mesoamerica,» Diálogo Andino no. 43 (2014): 3-7.
[8] Indira Báez y Deysi Pari, «Dirigente Virginia Pinares denuncia grave criminalización de las protestas» Micaelas Red de Periodistas Políticas Mujeres del Sur del Perú, 31 de julio de 2024.
[9] Nañaykuna, turaykuna, ruramaysikuna es tradueix al valencià com: germanes, germans i les persones com jo.
[10] Warmikuna Kuskallay: alzando nuestras voces. Violencia extractiva en Cotabambas: ¿Cómo afecta? 25 de novembre de 2022. YouTube.
[11] Comissió Estatal de Drets Humans Jalisco, Mèxic. Seminari Governança Comunitària per a la Defensa dels Béns Comuns. 11 d’agost de 2021. YouTube.
[12] Warmikuna kuskallay: alzando nuestras voces. Defensora kani.24 de novembre de 2022. Episodi de pòdcast, Spotify.
[13] Warmikuna kuskallay: alzando nuestras voces. Derechos.24 de novembre de 2022. Episodi de pòdcast, Spotify.
[14] Warmikuna kuskallay: alzando nuestras voces. Cuidados. 24 de novembre de 2022. Episodi de pòdcast, Spotify.
[15] Warmikuna kuskallay: alzando nuestras voces. Dolor. 24 de novembre de 2022. Episodi de pòdcast, Spotify.
[16] Es tradueix del quítxua a l’espanyol com “hermana” i d’ací al valencià germana.
[17] Del quítxua es tradueix al valencià: els agraïsc moltíssim germana.
