Tots som iguals, però alguns som més iguals que uns altres¹

Transmissió inconscient de desigualtats socials als centres educatius (Primera part[2])

 

Resum

El treball analitza, mitjançant triangulació metodològica, la transmissió inconscient de desigualtats produïdes entre el personal que treballa als centres educatius. Convertint-se en models que es normalitzen i transmeten d’eixe mateix mode per a ser reproduïts cultural i ideològicament per l’alumnat que pertanyent a eixos centres d’ensenyament. Igualment, planteja una sèrie de propostes per a canviar o millorar eixes situacions.

 

Abstract

The work analyzes, through methodological triangulation, the unconscious transmission of inequalities produced among the personnel who works in educational centers. Becoming models that are normalized and transmitted in the same way to be reproduced culturally and ideologically by the students belonging to those educational centers. Likewise, it proposes a series of proposals to change or improve these situations.

 

Paraules clau

Desigualtat social, centre educatiu, no-llocs

 

 

 

  1. Justificació

El present treball part d’una investigació que va ser proposada per mi dins dels plans de talent d’un centre educatiu d’Educació Secundària i de Batxillerat de la ciutat de València[3]. El programa realitzat en el curs 2017-18 (així com iniciat anteriorment i continuat posteriorment amb altres edicions d’alumnes), es basava en una proposta d’un treball de recerca prèvia i de l’elaboració d’alguns dels passos posteriors. A més d’iniciar-los en la posterior investigació del camp acadèmic, també era una tasca que podia premiar la voluntat d’esforç  de l’alumnat de Batxillerat (de primer i de segon) amb l’elaboració d’un projecte que no suposara massa temps de realització que els sostraguera de la seua tasca fonamental (la superació del Batxiller amb el millor resultat possible, que posteriorment faria mitjana amb la seua nota de selectivitat per a poder accedir a la universitat) i poguera donar-los fins a un punt extra per a sumar a la mitjana de les seues qualificacions en eixe any.

Es preselecciona un determinat número d’alumnat, aquells que obtingueren les millors mitjanes acadèmiques del curs anterior (la mitjana d’accés a este programa és variable, segons els resultats de cada any i la quantitat de recursos humans del centre en forma de tutors disponibles).

El tutor és la persona que li planteja el repte, l’assessora, anima i acompanya a través de la seua investigació durant un curs.

El treball que es presenta és aprovat prèviament pel tutor (fins a 0’5 punts de pujada de nota) i avaluada després per un tribunal (format per docents del centre), on després de ser exposat el projecte i preguntat el seu autor és avaluat amb una altra nota de fins a mig punt (és a dir, fins a un punt de pujada global).

El treball és voluntari per a l’alumne, amb la motivació d’eixe punt i quasi totalment altruista per al tutor, ja que no porta a aparellat complement salarial ni reducció horària (apareix dins de l’historial acadèmic realitzat).

Este treball de recerca s’inicia en la seua fase prèvia amb la proposta d’una alumna d’una de les meues classes (de segon de Batxillerat) que vol realitzar el projecte amb mi. Després d’acceptar, donat el seu interés, passa un temps en què em plantege temes de treball i és on sorgeix el germen del que serà el treball posterior que ací es presenta.

Li expose a l’alumna un problema, una temàtica, que observe en el centre educatiu (institut). Partim d’una premisses bàsiques de l’educació, i per tant dels centres educatius com els seus màxims exponents en l’actualitat, com a transmissors de valors de la societat on se situen i per a la població d’eixa societat. Este procés obvi que ha suposat crítiques per introducció d’ideologies en el present i al llarg de la història, no lleva, sinó que confirma la importància dels centres educatius, des d’una visió antropològica, com a unitats reproductores de la cultura on es troben.

Este fenomen ha existit al llarg de tots els exemples històrics i etnogràfics que tenim consciència i que retrotrauen a fórmules de transmissió de poder o en defecte d’això contrapoder, tant en les seues formes materials com en les seues formes simbòliques com assenyalarien, al llarg del seu treball, diversos autors com Foucault o Bourdieu.

Per tant, malgrat les crítiques la majoria de la societat veuria bé o fins i tot normal[4] que ningú discutiria com: empatia, renúncia a la violència, respecte als altres… Òbviament, de la mateixa manera, s’evitarien conscientment actituds que es consideren socialment negatives: odi, menyspreu, desigualtat…

El que semblaria, en aparença incongruent, seria la transmissió d’alguns d’eixos antivalors, però que en la seua aplicació es mostra l’oposat en la praxi que en la teoria. D’eixa aparent contradicció i de la comprovació (o refutació) d’eixa hipòtesi va nàixer el treball que li vaig proposar a la meua tutoritzada.

Partint de les següents preguntes:

  • Atés que els centres educatius són llocs de transmissió de valors com la igualtat i el respecte als altres. Pot ser en la pràctica llocs on s’exerceixen desigualtats socials? Són estas desigualtats socials exercides pels adults dels centres, els garants d’evitar-les, naturalitzades i realitzades de manera inconscient?
  • Quines fórmules d’anàlisis tendim des d’una visió coral i una perspectiva holística?
  • El estudi no tracta de ser un mer estudi de laboratori, sinó que, després de les conclusions, amb el major suport científic i metodològic possible, prendre part i com poder esmenar o pal·liar eixes desigualtats soci-laborals?

El treball de tutorització, amb les dificultats pròpies del curs de Segon de Batxillerat, es van trobar algunes barreres:

  • La pròpia ambició de l’estudi i la dificultat d’execució per a una estudiant en el seu primer treball seriós d’investigació.
  • La manca de temps suficient donat l’apressant preparació de les proves de selectivitat. Al costat d’això, es van incloure imponderables personals que poden eixir, i van eixir, en qualsevol moment personal. En este cas, en la vida de l’estudiant.
  • Una certa reticència d’alguns professionals a ser avaluats, la qual cosa semblava per a molts una crítica.
  • D’altra banda, un cert temor d’altres col·lectius a ser estudiats i mostrar alguna protesta que poguera ser escoltada per algun dels seus superiors i després poguera generar-los problemes personals.
  • Una estranyesa del tribunal que valora la prova que sent d’una banda una temàtica massa pròxima i una possible valoració del seu treball i actituds, que pot ser en certa manera incòmoda per a ells.

Malgrat estes dificultats de l’entorn i contratemps personals, l’alumna després de reduir l’objecte d’estudi i simplificar el mode d’aproximació a un més modest (les enquestes de les quals després parlarem). Amb uns resultats senzills, però dignes i que ja indiquen eixe problema inicial mancant estudis posteriors.

Per a finalitzar este punt, s’ha d’assenyalar que, si bé la nota del tribunal no va ser l’esperada per motius que l’alumna va atribuir a les possibles interpretacions del tribunal abans assenyalades, la tutoritzada resulte satisfeta amb el seu treball i de la sorpresa inicial per la temàtica proposta, que ella va acceptar, va passar a la convicció que és una qüestió que necessita ser més investigada i pal·liada en les seues conseqüències[5].

Passat el temps, i finalitzat el curs, em queda el dubte de quines conclusions s’haurien obtingut en un estudi de major profunditat (més enquestes) i de triangulació metodològica (etnografia, entrevistes en profunditat…) si s’hagueren pogut continuar mantenint les hipòtesis de partida.

D’ací va nàixer este estudi posterior, en solitari, però amb l’ajuda de múltiples companys, finalitzat en el transcurs d’un any i mig aproximadament i que veu la llum ara. Espere que quede clar el nostre objecte d’estudi, la nostra hipòtesi, fins i si tot això és possible, les nostres propostes de millora exposades en este article.

 

[1] De la frase de Rebel·lió en la Granja (Orwell, 2013):“Tots els animals són iguals, però alguns animals són més iguals que uns altres.”

[2] Bibliografia al final de la sèrie d’articles

[3] Per a guardar l’anonimat, tal com se’ls va prometre, de l’alumna i dels col·laboradors en este estudi no es precisen més dades ni sobre l’alumna, ni del centre, ni dels entrevistats i enquestats. Agraint a tots ells la seua participació, ajuda i es pot afegir el seu valor per a respondre amb franquesa.

[4] Es dir, que el que es fa de manera conscient es naturalitza d’una forma neutra. Que és el que porta a la disciplina antropològica per a l’anomenat “estranyament” on tot s’observa com una cosa nova i es pregunta el seu per què, encara que siga dins dels actes més rutinaris de la pròpia cultura.

[5] De nou el meu agraïment a ella i a tots els que han col·laborat d’un mode o un altre en l’estudi.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Editorial

Editorial para el número 8 de la revista

Nota del comité editorial: Lamentamos la demora en la publicación de este número 8 de Peripatéticos debido al trabajo de todo nuestro equipo en la