Tots som iguals, però alguns som més iguals que uns altres¹

Transmissió inconscient de desigualtats socials en els centres educatius

(Segona part²)

2. Introducció

Este treball realitzat en centres educatius de la ciutat de València (Espanya) i zones pròximes. Partint d’un d’ells i estés a uns altres de l’entorn, especialment, en la part d’enquestes al professorat.

El nostre objecte d’estudi és la comunitat laboral que existeix en un centre educatiu, bé d’Instituts d’Ensenyament Secundari, els IES (ESO, Batxillerat i Cicles Formatius³) com va ser la mostra originària, i també col·legis (Ensenyament Primari i Infantil). Entre ells, més enllà del primer biaix cognitiu-cultural del cos docent, ens trobem diferents col·lectius que podem catalogar del següent mode:

• Personal de neteja, pertanyents a empreses que tenen un contracte amb l’administració (“la contracta”). Sent el seu personal majoritàriament

femení i la seua contractació amb la característica de “fixos discontinus”, és a dir, treballen de forma continuada, però són acomiadats uns mesos a l’any, generalment els dos mesos d’estiu que els centres estan tancats o amb les activitats reduïdes i sense classes. Per a posteriorment ser readmesos al setembre⁴. Igualment, no tot el personal té jornada completa. Moltes d’elles (recordem que és majoritàriament femení) ho troben una fórmula per a compatibilitzar amb la cura de la seua casa. Normalment ens referim a dones de més de 35 anys i amb nivell d’estudis mitjans o inferiors. Estàs circumstàncies mostren una certa precarietat laboral que pot repercutir en la resta de l’estudi.

• Personal de consergeria. Anomenats bidells en els instituts i conserges en els col·legis, sent en propietat pertanyents a la categoria administrativa de subalterns. Dins d’ells podem trobar una divisió laboral similar a la de la resta de funcionaris entre de carrera⁵ i interins. Pese al debat actual a nivell europeu sobre este tema i l’ajust a les directives comunitàries, la principal diferència és l’estabilitat dels primers, que només poden ser apartats del seu lloc pels motius disciplinaris establits; mentre els segons depenen per a la seua contractació i continuïtat d’altres variables com les pressupostàries, voluntat política o modificació de les necessitats del servei, entre altres. Este personal, encara que es produeix un major equilibri que en l’anterior entre homes i dones, especialment en col·legis, és majoritàriament masculí en la mostra dels centres estudiats. El seu nivell d’estudis sol ser molt superior a l’exigit com a entrada en l’administració, sent generalitzat el nivell universitari (de diplomatures, llicenciatures i graus). Els seus salaris i condicions (a priori, com veurem) estan marcats per l’administració i no pel centre on es troben i on els seus superiors orgànics, que estan en la Conselleria d’Educació dependent de la Generalitat Valenciana o en la Regidoria d’Educació del seu ajuntament, els han situat en eixa ubicació⁶.

• El personal d’administració. Presenta unes similituds aparents amb el grup anterior: funcionaris (de carrera i interins), encara que amb molta més presència de dones, amb condicions econòmiques i laborals semblants (amb una certa millora salarial a l’ésser d’una escala funcionarial diferent). El seu estudi separat naix de la seua ubicació espacial en un espai diferent: secretària-administració de l’anterior de consergeria⁷. Al llarg de l’estudi es justificarà amb altres punts esta separació.

• Un col·lectiu que no hem volgut oblidar, generalment existent en la majoria dels centres hui dies són les cantines i el seu personal. Les cantines, els bars dels centres educatius, corresponen a una subhasta i licitació d’una empresa privada que la comunitat educativa aprova basant, en principi, en dos valors: el seu preu de concurs i la seua qualitat (on es pot incloure el preu dels seus productes i la “fiabilitat” per a complir el promés en el concurs públic). Després d’està divisió hem trobat algunes diferències que poden ser significatives per a crear dos subtipus: propietaris de la contracta i personal contractat per este. Les condicions econòmiques com veurem mostren diferències, però més enllà d’ella, s’estructuren altres diferències socials de les quals parlarem, igual que el seu marc espacial que també serà definit i delimitat.

• El manetes, personal laboral contractat per a reparacions, quasi íntegrament masculí. La majoria dels enquestats i entrevistats es refereixen a eixa funció amb eixe terme. És una figura “quasi invisible” que comença a aparéixer per alguns centres de Secundària, sent realitzat esta funció en els col·legis per una altra contracta externa realitzada no pel col·legi, sinó per l’ajuntament per a totes les seues instal·lacions. En el cas dels centres educatius era una funció “típica” dels subalterns, presentant-se en l’actualitat algunes disputes, especialment en els centres de Primària sobre la seua suposada obligatorietat per part dels conserges. Si bé la llei és ambigua, no se sap si conscientment, sembla negar en l’actualitat este fet, centrant-los en funcions de suport administratiu i altres genèriques difícils d’especificar (obertura de portes, atendre el telèfon…). En el cas del manetes anomenat també en cada centre pel seu nom (Juan, Manolo…) té la funció de cobrir tot allò que uns altres no realitzen: empreses contractistes d’equip electrònics, nou material de l’administració, obres contractades pel centre, personal informàtic del centre… que inclou tot tipus de xicotetes reparacions: taules, instal·lació de pissarres, xicotetes reparacions… definides de mode difús, però normalment recaigudes en la seua persona.

• Els docents. No es pot realitzar un estudi en els centres educatius sense comptar amb ells. Tal com veurem el nostre objecte d’estudi està situat en les relacions entre diferents grups sociolaborals i no en la idiosincràsia pròpia en cadascun d’ells. En el passat es debatria si parlem social o de la cultura, eixos estèrils debats semblen hui superats i no sembla possible parlar de persones, col·lectius o “institucions” (amb tot el misticisme i polisèmia que genera eixe terme en l’antropologia) sense parlar d’ells i de les seues interaccions al mateix temps. Per tant, definirem el col·lectiu docent buscant l’èmfasi en la seua idees i tracte sobre la resta dels grups abans esmentats.

Igual que la resta dels grups que depenen de l’administració es poden dividir en interins i de carrera⁸. Així com la seua pertinença a l’equip directiu o la coordinació d’algun àrea. La cerca de tots els matisos seria llarga per a este estudi, que només pretén mostrar l’existència d’un fet ignorat i unes possibles pautes per a millorar-lo o solucionar-lo. Deixant totes eixes diferències i/o desigualtats per a altres estudis dels quals esperem que comencen a seguir esta línia.

• Els estudiants. No podem fer un estudi sobre el món educatiu sense oblidar el seu propòsit fia l’i últim que és el cos d’estudiants, un grup enormement heterogeni en edat i circumstàncies socials. En este cas s’han tingut en compta com a col·lectiu, deixant de costat les actuacions individuals. Les seues impressions han sigut recollides en la part de treball etnogràfic. Especialment, la seua construcció d’imatges i símbols relacionats amb els espais i categories professionals, així com les seues concepcions de les quals en teoria han de ser les funcions de cadascuna d’elles. Si bé s’han observat nombroses actituds de valoració i respecte, la pauta general ha sigut entre la desqualificació i el diferent tracte segons la categoria laboral⁹, o l’absoluta invisibilització.

Què ens plantegem amb este estudi? En cap cas és pretendre un igualitarisme que vaja més enllà de tota lògica i que no és necessari explicar ací. Tampoc centrar la nostra atenció sobre evidents diferències econòmiques i laborals i que sens dubte s’han de reclamar, que és l’espai per al treball dels diferents agents socials (sindicats i polítics) i que serien un punt important per a millorar la qualitat de vida de tots els subjectes estudiats.

El nostre objecte d’estudi és conéixer les diferents realitats socials que existeixen els centres d’estudi analitzats. Veure les seues idees sobre el seu entorn i especialment analitzar les discriminacions conscients i sobretot les inconscients que es produeixen entre ells. Partint de la presumpció que els centres educatius transmeten els valors d’una societat, s’han de visualitzar quals són aquells negatius que es naturalitzen fins a arribar a ser “normalitzats”. Amb la finalitat última de detectar-los i eliminar-los o almenys millorar-los per uns altres més justos, participatius i democràtics.

Durant l’estudi s’ha tractat d’evitar l’ús de la fórmula classes socials per diferents motius:

1. Té una vinculació ideològic-política que viciaria i caracteritzaria a l’estudi al complet.

2. No es correspon a la realitat ja que no existeix, no sols, consciència de classe, sinó tampoc similitud entre condicions laborals i salaris i grups.

3. Finalment, dins de cada grup existeixen diferències importants entre ells, donant-li un pes important a les subcategories: interí-de carrera, propietari-contractat, personal directiu de la resta…

Per estos motius no sembla un punt de partida ni una categoria d’anàlisi adequada. Per tant, sense voler establir noves categories que aborden la realitat de manera constrictiva s’ha usat expressions com: diferències socials, diferències laborals o altres semblants, on el vertader propòsit de l’estudi és ratificar, o refutar, la hipòtesi inicial que existeixen diferències socials més enllà de les pròpiament relacionades amb les funcions, és a dir, jerarquia de funcions, orgànica i/o institucional dins de l’àmbit laboral. Sinó que estes s’estenen fora d’este entorn de treball a relacions directes i sobretot indirecta de menyscapte a la dignitat personal, a la igualtat entre els éssers humans més enllà de les seues condicions, creences¹⁰… i entre elles les diferències laborals.