Abstract
Brief essay about education in values. They point it out different historical and current references. Speaking about the importance of them in the comprehensive training of students. The authors have intention that this article be further developed in subsequent ones.
Paraules clau
Ensenyament en valors; filosofía; PAEC, resiliència.
Introducció
L’objectiu d’estes línies és destacar i recordar allò de què moltes vegades es parla, però moltes vegades s’oblida. De posar a l’alumnat en el centre dels plans educatius i destacar l’educació en valors com a part d’una formació integral ciutadana.
Veurem alguns referents claus que des de l’Antiguitat han plantejat totes les filosofies. Des de presocràtics, epicuris, peripatètics… fins a arribar al cristianisme i passant per la Institució Lliure d’Ensenyament o, fins i tot, hui dia o les nous camins metodològics com PAEC.
Este (breu) assaig pretén ser la reflexió inicial a la qual desitgem que seguisquen unes altres que aprofundisquen i analitzen amb més detall este camí de treball clau en l’educació i en l’educació de ciutadanes i ciutadans segurs, solidaris i participatius en la seua societat.
Educar les emocions
L’Organització de Nacions Unides va publicar les observacions generals adoptades respecte a l’article 29 de la Convenció sobre els Drets del Xiquet, en les quals es declara que
“(…) Insisteix en la necessitat d’un plantejament holístic de l’educació que (…) reflectisca un equilibri satisfactori entre la promoció dels aspectes físics, mentals, espirituals i emocionals de l’educació (…) L’objectiu general de l’educació és potenciar al màxim la capacitat del xiquet per a participar de manera plena i responsable en una societat lliure”.
Afegiríem, a més, per a participar d’una manera creativa, equitativa, i amb grans dosis de competències personals, d’esperit crític i solidaritat.
Per descomptat que és important un coneixement humanístic, tecnològic, científic, artístic on la curiositat quede assaciada no sols per a saber d’on venim, i quines grans persones ens han deixat grans llegats, sinó per a conéixer la naturalesa de l’ésser humà en les seues múltiples manifestacions, amb els seus blancs, grisos i negres, que van determinar el nostre present.
Però no és menys cert que el concepte del “ritme en el temps” ens ha sobrepassat en estos moments històrics de transició, on es preveu un canvi de paradigma en moltes facetes com són: la política, la interacció entre éssers humans, la divulgació, els avanços en la ciència i en la conquesta de l’espai; i això ha de contemplar-se en la manera d’entendre l’educació.
Si analitzem les persones que conformen els actuals governs en general, podrem dir amb veu alta i clara que han demostrat que la seua educació de poc els ha servit per a dirigir, que no manar, al poble que els ha triats en llibertat en la majoria dels casos, ja siga uns per plagiar, uns altres per no arriscar i altres per no ser creatius, responsables, empàtics…
Com diu el nostre gran refranyer espanyol, i permeten-nos esta llicència:
“No han sabut agafar al bou per les banyes”.
Efectivament no s’han adonat que hui els pobles, més ben formats que a la fi del s. XIX i principis del s. XX, ja són part activa i individus pensants del món de tots, no del món governamental; per això han demostrat el gran caràcter estoic de la raça humana davant una situació inesperada, desafiadora per als mortals conformats amb aqueixa manera de viure ja preestablida pels quals ens manen, com ha sigut el Covid-19; però també han demostrat en estos dos anys que: a la gestió dels quals van elegir lliurement en les urnes els ha faltat “creativitat, esperit crític, competències personals, solidaritat, transparència i ètica”.
Perquè un poble educat és un poble lliure.
Bella i profunda frase de Kant on els diversos pobles que conformen el nostre bell món han demostrat en aquests dos anys de Covid-19, ser només ells els vertaders protagonistes salvaguardes de la RESILIÈNCIA que posseeix la humanitat, i que s’ensenya en la família, en el teu ambient social.
És per això que pense que la nostra educació encara ha de ser més àmplia si cap, però respectant i afavorint el primer nucli social dels nostres fills, LA FAMÍLIA.
Obeïu més als que vos ensenyen que als quals us manen. Estes paraules de Sant Agustí d’Hipona, que també va ser mestre en una etapa de la seua vida anterior a la seua conversió al cristianisme, són tot un referent que destaca l’amor i l’afecte a la figura del docent, que no és una altra que el respecte (i l’afecte) a l’alumnat i partir del seu desenvolupament emotiu i psicològic.
Aqueixa en la qual el teu pare encara que estiga cansat saca 20 minutos al dia per a llegir-te un conte abans d’adormir-te, aqueixa on tres o quatre germans han de compartir la roba usada, i a vegades per què no, un rosegó de pa; aqueixa on els fills amb els seus pares en el llit un diumenge al matí, no vol eixir d’ella perquè estan feliços junts; aqueixa on un dels teus pares t’educa a dir la veritat, a deixar el seient a una anciana, a defensar a un menor o fins i tot major, a estar segur, a somiar i imaginar que tu pots canviar el món…
Als nostres fills els hem d’educar de veritat en valors, actituds, empatia, solidaritat, altruisme… totes elles estratègies d’afrontament per als nous reptes i desafiaments que els governs actuals obsolets han demostrat no tindre; i això és responsabilitat dels pares, i de l’escola en un sentit de coeducació on es respecte la diversitat cultural del nucli familiar on es genera un ésser i s’educa a un fill, ple d’emocions que el fan únic.
Conclusió
Educar en valors no sols és un dret, una esperança i una proposta… és una necessitat. Per a formar a la ciutadania del futur i per a fer un món millor.
Partir sempre de l’alumnat i des de les seues sensibilitats, com des d’este breu article inicial d’uns altres (esperem) vol assenyalar.
Com va dir el mestre Aristòtil: L’educació de la joventut no és ni poc ni molt important; té una repercussió universal i absoluta.
Bibliografia
Erich From: “L’art d’estimar”
Sant Agustí d’Hipona
Autoria
Carmen de la Cagiga Gimeno
Pedagoga per la Universitat de.València i
Mediadora per la Universitat Politècnica de València i la de Granada.
Juan Carlos Reyes Vevia
Creador del Mètode PAEC
