El Mètode PAEC en interacció amb Àmbits Sociolingüístics i treball per Projectes de 1r i 2n de l’ESO[1]
- El treball de camp
Els grups seleccionats per al present treball van ser 2 grups, pertanyents als cursos de 1r i 2n de l’ESO treballant en tots dos grups pels denominats àmbits lingüístics que és una combinació de les tradicionals matèries de Ciències Socials (Geografia i Història), Llengua Castellana i Llengua Valenciana. El total d’alumnes amb els quals s’ha treballat al llarg del curs és de 48 amb 23 xiques i 25 xics, és a dir una pràctica paritat de gènere, amb la següent distribució per grups i durant el curs:
1r ESO comença el curs 19 alumnes, 9 xiques i 10 xics. En la segona avaluació es comença a usar PAEC i es produeix un canvi d’aula amb un nou alumne per un altre que marxa, finalment en la tercera es produeixen dues incorporacions a l’aula des dels seus països d’origen sense conéixer les llengües vehiculares
[2] de dos nous alumnes, un xic i una xica, finalitzant amb 21 alumnes, d’ells 10 xiques i 11 xics.
En el grup es troben 3 alumnes ACIS
[3] i 3 absentistes complets, 5 semi-absentistes (per a este treball hem pres un indicador d’assistència al voltant d’un terç de les sessions i una alumna amb una assistència entre 50-60% de les sessions, per motius familiars i socials, que finalment es convertirà en absentista quasi plena.
El grup és de línia castellana, és a dir unes dues terceres parts del currículum en castellà aproximadament.
2n ESO comença el curs amb 26 alumnes, 13 xiques i 13 xics, comencen a combinar la metodologia PAEC en la tercera avaluació, com a grup de contrast amb l’anterior.
En el grup hi ha dos ACIS i 2 absentistes complets. Encara que la majoria de l’alumnat és castellanoparlant és un grup de línia valenciana, la qual cosa suposa en principi un millor rendiment acadèmic, en trobar-se menor alumnat d’ètnia gitana i immigrant
[4].
Les edats mitjanes es troben en 1r de l’ESO entre els 12-14 anys i les de 2n de l’ESO entre 13-14, encara que els absentistes presenten edats de 15 anys.
- Resultats
- Incidència dels resultats acadèmics
En el Mètode PAEC es destaca el seu caràcter integrador dins de l’alumnat, però en los estudis realitzats fins al moment sembla indicar una pujada de la nota acadèmica basada en els exàmens escrits. Per a tractar de mantindre la major objectivitat possible en l’estudi s’ha tractat que tant investigador com corrector no coincidisquen en les seues tasques, aprofitant que en el centre el treball per àmbits lingüístics compta amb tres docents a l’aula.
Els resultats obtinguts en 1r de l’ESO han sigut d’una millora molt important, partint d’un nivell molt baix, amb molts alumnes amb precaris resultats tenint només 3 aprovats en la matèria de l’àmbit (Ciències Socials en la 1a avaluació la part de Geografia, Llengua Castellana i Llengua Valenciana) d’un total de 19 alumnes (incloent absentistes), després de realitzar PAEC es passa a 12 alumnes que aproven.
Este indicador és molt superior a la resta de pujades registrades fins al moment en altres estudis i caldria analitzar-lo amb cautela per altres possibles causes que hagueren contribuït (adaptació a l’ensenyament secundari, canvi de matèria a la Història dins de CCSS…), sent de totes maneres molt significatiu.
En la 3a avaluació, els resultats es mantenen pràcticament constants aprovant 11 alumnes, teniendo en compte que els dos nous alumnes desconeixen les llengües oficials de la Comunitat Valenciana i que una de les alumnes semi-absentista es converteix en absentista quasi completa.
En el cas de 2n de l’ESO també s’observa una millora de resultats, partint d’un nivell acadèmic més alt. Es passa d’un 38’5% d’alumnat que ha superat la matèria ( CCSS i les dues llengües) a un 84’6% en la tercera i última avaluació, sent
una millora significativa amb una mitjana d’uns 2 punts.
- Resultats de les enquestes de satisfacció
Malgrat els bons resultats de la millora de nota acadèmica, és en este apartat on tradicionalment el Mètode PAEC ha tingut millors indicadors, en totes les enquestes realitzades als nivells educatius des d’Educació Primària fins a Postgrau incloent les mostres obtingudes fins al moment en Cicles Professionals (Formació Professional), la majoria d’elles pendents de publicació.
L’enquesta que es presenta a l’alumnat és la que s’ha entregat altres vegades, amb lleus modificacions segons el grup que s’estudie, amb deu ítems que combinen diferents possibilitats tancades de resposta amb altres de resposta oberta.
Es va presentar a l’alumnat de primer l’enquesta
[5] després de començar a realitzar PAEC abans de realitzar proves escrites d’examen que s’afigen al treball per projectes per a elaborar la nota final del trimestre, i després un altre en la tercera avaluació quan s’havien realitzat nombroses sessions de PAEC i diverses proves puntuables.
En la 1a enquesta realitzada a primer participen, per assistir en aqueix moment a classe,
13 alumnes, d’ells 7 són xics i 6 són xiques, en la segona enquesta participen
14 alumnes, 8 xics i 6 xiques.
Una cosa similar va ocórrer amb el grup de 2n de l’ESO on també es va realitzar dues consultes una abans de realitzar la prova escrita d’examen i una altra més tard, però en este cas començat a usar el Mètode PAEC en la tercera avaluació.
En aquest cas la 1a enquesta de satisfacció l’han emplenada
21 alumnes, 9 xics i 12 xiques. Mentre la segona ho han
23 alumnes, d’ells 11 xics i 12 xiques.
En total s’han realitzat
71 enquestes que complementen la triangulació de les dades obtingudes mitjançant la comparació de resultats acadèmics i las entrevistes a docents. Els resultats mostren similituds amb altres cursos estudiats quant a la satisfacció de l’alumnat.
En la pregunta sobre la millora de nota amb PAEC, els resultats assenyalen que l’opinió dels estudiants és positiva, encara que en les primeres enquestes abans de l’examen mostren un 77% d’alumnat que pensa que l’ajudarà a millorar la nota de la prova escrita, després de realitzar-les el percentatge augmenta lleugerament a8 5’7% que pensen que PAEC li ha ajudat, la resta d’alumnes han posat altres indicadors als ítems proposats, si i no, afegint signes d’interrogació o indicant
no sé o
no el tinc clar[6], alguna cosa que es va indicar que podien fer en els apartats en què volgueren assenyalar alguna cosa que no estiguera ja escrit en el qüestionari.
En l’indicador d’utilitat acadèmica de 2n de l’ESO, el 14’3% considera que no, el 23’8 afig ítems indicant que no saben si els ajudarà i la resta,
61’9% considera que els ajudarà. En la segona enquesta després de les proves la confiança en la utilitat del mètode en este apartat millora, cap alumne considera que no l’ajude, només el 13% afig un ítem indicant que no sap la utilitat i la resta,
87% consideren que sí els ha ajudat a millorar la nota.
En els marcadors denominats de control, per a veure la satisfacció i el desig de repetir les pràctiques de PAEC pels alumnes, les respostes també són majoritàriament positives. En el cas de 1r de l’ESO, la primera enquesta assenyala un 15’4% assenyala que no li agrada i un 7’7% diu que no ho sap. Malgrat ser xifres superiors a altres enquestes realitzades en altres grups i encara no publicades, cal assenyalar els següents aspectes, els indicadors negatius mai són complets, l’alumnat que diu que no li agrada el Mètode PAEC, contesta en altres preguntes que l’ajuda a estudiar o que li agradaria continuar realitzant-lo, sembla assenyalar altres qüestions que es poden analitzar millor en les preguntes obertes com veurem, però que de moment es pot indicar que apareix un conflicte entre dos alumnes que no se sentn còmodes per haver de treballar en el mateix grup, i igualment sembla que les condicions materials de realització generen aqueixos resultats, atribuint-lo al fred (segona avaluació i primeres hores del matí), alguna cosa que els alumnes que es troben satisfets també solen comentar
m’ha agradat, però cap a fred o
és una pena el fred.
Els indicadors milloren encara més en la segona enquesta a 1r de l’ESO només 14’2% indica ara que no els sap, mantenint altres indicadors de manera positiva a PAEC, com a desig de repetir o de la seua utilitat. El més important, és que desapareix el conflicte entre alumnes, la qual cosa podia anar en la línia d’integració que sembla assenyalar que té PAEC. Per tant els indicadors de satisfacció amb PAEC en la primera enquesta al començament de realitzar-lo són de
72’8% que si li agrada, que sol anar unit a altres indicadors de valoració positiva com desig de repetir amb la metodologia o la seua utilitat acadèmica, aquesta dada de satisfacció en la segona enquesta millora a un
85’8%.
[1] Tercera part en què s’ha dividit l’article original. Vegeu anotacions del número anterior i bibliografia al final de la sèrie d’articles. Si bé, al principi es va pensar que esta fora l’última part que fora dividit, per acord editorial es deixa una quarta part on apareixeran conclusions i bibliografia.
[2] L’àmbit està situat en la línia lingüística en castellà amb majoria d’este idioma, però un terç del mateix se produeix també en valencià.
[3] Adaptació curricular individual significativa, esta pot ser per motiu cognitiu, psicològic, social o altres. És una adaptació de material i d’avaluació de més de dos cursos acadèmics per davall del que li correspon.
[4] Esta segregació de l’alumnat dins del sistema públic fent ús d’esta línia d’elecció segons el nivell de rendiment acadèmic, ja va ser assenyalada pel propi responsable d’educació de la Comunitat Valenciana, el Conseller d’Educació Marzà:
https://valenciaplaza.com/marza-termina-con-la-educacion-por-lineas-e-implanta-seis-niveles-linguisticos-de-libre-eleccion
[5] Al costat de la metodologia PAEC, senzilla, però segons les dades fins al moment bastant efectiva, s’ha anat afegint amb el temps una ètica en les seues pràctiques igualment important. En estos principis, a més de modificar el rol docent al d’un company més, es destaca el caràcter participatiu i democràtic del mètode, en els quals entre altres preguntes i eleccions que se li fa a l’alumnat es troba el de la pròpia continuïtat o no de continuar realitzant PAEC i en què sessions. Amb aqueix objectiu es va optar per conéixer la seua satisfacció abans de prosseguir amb l’estudi.
[6] La cursiva del text fa referència a fragments del discurs del propi alumnat.
