El Mètode PAEC en interacció amb Àmbits Sociolingüístics i treball per Projectes de 1r i 2n de l’ESO¹

En el cas de segon curs en la primera enquesta només un 4’8 assenyala que no li agrada, una alumna de 15 anys absentista (tal com ens va indicar verbalment ella en entregar el qüestionari, trencant l’anonimat de les preguntes), però mostra la resta d’indicadors positius, preferint aqueixa activitat a les tradicionals. La resta de l’alumnat indica que el PAEC li ha agradat; alguna cosa que en la segona enquesta augmenta a tot el grup, amb comentaris més positius dient que volen repetir el Mètode PAEC el pròxim curs.

En la pregunta si el Mètode PAEC els sembla molt interessant, interessant o no interessant mostra en la primera enquesta de tots dos grups indicadors de més de 75% dels dos primers ítems, que augmenta al 92’3% en 1r de l’ESO i al 100% en 2n de l’ESO, destacant que els percentatges de molt interessant en tots dos grups superen el 65%.

L’objectiu principal d’aquest qüestionari era que ells pogueren dir amb les seues pròpies paraules quina era la seua opinió sobre el Mètode PAEC. A causa de la limitada extensió d’aquest article només es mostra una xicoteta selecció de les parts més significatives d’aquest discurs. Cal indicar que no solament mantenen la tesi defensada en PAEC sinó que a més amplia noves vies i utilitats no percebudes anteriorment:

La tesis positives de PAEC es mantenen, només es presenten opinions negatives per la climatologia en els grups de 1r en la primera enquesta i només en un cas això és suficient per a no agradar-li, la resta indica que pese al fred, és preferible treballar fora de classe.

Dins dels aspectes acadèmics que destaquen està el de l’ajuda a l’estudi, especialment la memorització en adquirir un caràcter col·laboratiu i més divertit per a ells, m’ha servit per a entendre més el tema que vam estar estudiant, ajuda a concentrar-se, aprens més fàcil, estar més atents i una manera de saber tot millor i de manera menys pesada. La paraula (menys) pesada és una constant que es repeteix en el seu discurs, assenyalant que trenca la monotonia de l’aula.

En aqueix sentit altres paraules que es repeteixen (tant en 1r com en 2n de l’ESO) són divertit, relaxat i totes aquelles que fan referència al contacte amb els seus parells en un ambient més distés: amics, amistat, companys

L’element classe, entés com a aula física, també es repeteix en els seus discursos associant llibertat amb eixir de classe i estar dins d’ella amb presó o tancats.

 

  • Resultats de les entrevistes a docents

Amb l’objectiu de contrastar diferents opinions dins de l’aula, es realitzen entrevistes al us docents que treballen en aquestes, provechando l’oportunitat que diferents docents treballen junts a l’aula[2]. L’entrevista començava amb una enquesta similar a la de l’alumnat, però que en aquest cas no era anònima, sinó que servia de base per a un guió posterior on entrevistador i entrevistat podien endinsar-se més en cadascuna d’aqueixes qüestions. Donat el bon resultat obtingut, algunes d’elles van ser publicades en canal d’I outube[3], amb autorització prèvia, có mo manera de difusió del mètode.

Els entrevistats van ser els dos docents[4] amb més hores en el grup (9 hores cadascun) i la professora de suport PT (Mestra de Pedagogia Terapèutica) que entrava tres hores setmanals a l’aula, en aquest cas donat el seu interés per PAEC, procurant entrar en les hores de realització d’aquest.

Els resultats obtinguts corroboren els proposats pel propi alumnat, si bé és cert que cadascun del us tres docents destaca unes virtuts de PAEC en diferents aspectes, segons el que consideren més important o siga la clau de cada grup i del calendari de proves.

La PT destaca la labor amb els ACIS i amb els alumnes semi-absentistes. En tots dos casos assenyala que aquests alumnes es troben en un estat de passivitat a l’aula, bé per un retard curricular amb la resta del grup, per sentir-se desintegrats dels seus companys i no trobar-se pertanyents al col·lectiu de l’aula i en els de l’últim cas, per raons similars als que a més s’afig la falta de contacte i d’amistat amb la resta per les seues absències i la falta d’interés per no conéixer quina serà la seua continuïtat en assistències.

La PT destaca, que amb PAEC estan més actius, no sols físicament amb el moviment, sinó que eviten que tinguen aqueixa actitud passiva a a el qual estan acostumats i interaccionen més.

En el cas del docent de 1r de l’ESO destaca la seua motivació per a fer PAC i que tenen millor comportament en realitzar-ho, sent menys disruptius, transformant-se PAEC ja no sols en una metodologia pròpia, sinó fins i tot en un element de recompensa pel bon comportament dins de l’aula per altres activitats, grupals o no.

En el cas de docent de 2n de l’ESO on PAEC va començar a treballar-se conjuntament amb àmbits lingüístics i projectes en la tercera avaluació, perquè servira de contrast de resultats amb l’altre grup, considera que els seus millors avantatges són per a repassar i consolidar continguts abans dels exàmens escrits i també com a mètode de millorar el debat entre l’alumnat i la resolució de conflictes, atés que també és tutor.

Els docents assenyalen una sensació de major motivació no sols en l’alumnat, que el manifesta demanant més sessions de PAEC, sinó també en la motivació del propi professor per trencar la rutina, element que havia de ser també tingut en consideració. Les indicacions són positives en tot l’alumnat, fins i tot en els absentistes quan són obligats a assistir pels Serveis Socials municipals, ja que, encara que aquests alumnes són els que assenyalen que no els agrada caminar o fa va fregir fora, mostren al seu torn valoracions positives per PAEC.

Els tres entrevistats mostren una gran satisfacció amb PAEC assenyalant desitjos de tornar a realitzar-ho en pròxims cursos i de difondre-ho a altres docents.

 

  1. Conclusions

Els resultats obtinguts en tots dos grups, encaixen amb les dades obtingudes en altres grups en què s’ha elaborat PAEC de millora del resultat acadèmic i especialment de la integració i cohesió de l’alumnat. Destacant de l’estudi les següents característiques:

  • La combinació de diferents metodologies es pot realitsar amb una relativa senzillesa, si es parteix d’uns mitjans adequats, voluntat del centre i de l’equip directiu, amb l’única necessitat de coordinar adequadament aquestes metodologies per a aconseguir de la millor manera els objectius proposats, currículum, i adaptar-se a les necessitats de l’aula i de l’entorn del centre.
  • Parece necessari per a una adequada coordinació dec ada una de les metodologies disposar d’un temps setmanal, dins de l’horari dels docents, de planificació i preparació d’activitats.
  • Els resultats acadèmics assenyalen millores importants, encara que caldria considerar necessari descartar dades dels extrems, especialment alguns obtinguts especialment positius com l’augment d’aprovats en 1° de l’ESO, sí que sembla indicar que la combinació de metodologies parce assenyalar un efecte sumatori en l’aspecte de millora acadèmica.
  • Igualment sembla que els resultats d’integració i cohesió grupal també presenta aqueix aspecte sumatiu entre mètodes cooperatius.

Finalment assenyalar que la que aquests efectes positius poden ampliar-se a altres matèries, sempre que existisca voluntat p or part dels centres i dels docents que treballen aquestes metodologies, sense ser excloents sinó que en realitzar-se de manera conjunta milloren els resultats.

 

  1. Bibliografia

CEREZO, José Joaquín (2002): Història de la FILOSOFIA. I. Dels orígens de Grècia a la fi de l’Edat Antiga. Madrid. Accent Editorial. P.81 et seq.

 HÉRNANDEZ, F. et VENTURA, V. (1992): L’organització del currículum per projectes de treball. El coneixement és caleidoscopio. Editorial Grau. Barcelona. Págs. 47-71

SANT ROMÁN, T. (1997): La diferència inquietant. Noves i velles estratègies culturals dels gitanos. Segle XXI. Madrid.

[1] [1] Quarta part en què s’ha dividit l’artícle original. Vegeu anotacions del números anteriors.

[2] Per a aconseguir la major objectivitat possible l’autor de l’estudi, malgrat ser docent d’aqueixos grups d’acord amb els companys, no aporta la seua opinió sobre PAEC, ni participa, en la mesura que siga possible i en comú acord amb la resta de docents, en l’elaboració ni correcció d’exàmens d’aquests grups. Cal assenyalar que els resultats obtinguts de les enquestes i entrevistes a altres docents, en aquest i altres centres, en la labor de difusió del Mètode PAEC, els resultats no publicats mostren indicadors igual de prometedors.

[3] Entre altres: https://www.youtube.com/watch?v=flnteadladq&t= 12s

https://www.youtube.com/watch?v=wtyvnrjz7ly&t= 16s

 

[4] En PAEC el costum que s’ha adquirit és usar el terme company/a i el nom de pila per a referir-se tant a alumnat com a docents, que va començar amb la finalitat de crear proximitat i després dels anys s’ha convertit en un costum. No obstant això, per qüestions de privacitat en aquest treball s’omet aqueixa referència i s’usa PT i docent de 1r i de 2n de l’ESO.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Editorial

Editorial para el número 8 de la revista

Nota del comité editorial: Lamentamos la demora en la publicación de este número 8 de Peripatéticos debido al trabajo de todo nuestro equipo en la