El Mètode PAEC en interacció amb Àmbits Sociolingüístics i treball per Projectes de 1r i 2n de l’ESO. Primera Part¹

Prefaci

El següent article tracta un tema que ha estat en voga, i en disputa, durant els dos últims cursos acadèmics a Espanya: Els àmbits. Estos són el resultat de la de la unió de diferents assignatures per a crear una gran matèria que els acull. Podem veure l’Àmbit Sociolingüístic (ASL) i l’Àmbit Científic-Tecnològic (ACT). L’ASL englobaria les matèries de Geografia i Història i de Llengua, en el cas de la Comunitat Valenciana la Llengua Castellana i la Llengua Valenciana. Per la seua part el ACT englobaria les matèries de Matemàtiques, Ciències Naturals (com a Biologia) i Tecnologia.

El punt de partida dels àmbits és unir estes diverses matèries buscant una major adequació pedagògica per a l’alumnat. Donant-li una continuïtat amb la Primària, un mestre de referència i un menor nombre de matèries. Que deixara de pensar en assignatures separades i la veuran com una sola matèria. A això s’afig un altre punt fonamental, la codocencia, on almenys dos docents, a vegades tres amb l’ajuda d’un professor de pedagogia terapèutica (PT) també és dins de l’aula. Podent ajuntar-se nou sessions setmanals amb un grup (Comunitat Valenciana), al que normalment s’uneix una més de tutoria[2]. Pel que fa que la convivència del docent i l’alumne siga molt més intensa del que sol ser-ho en els centres d’Ensenyament Secundari que normalment no passen de tres o quatre hores semanals amb el mateix grup.

Des del moment que deixe de ser un programa pilot d’alguns centres (com el que es mostra en este estudi de 2018-19), dins de la seua voluntarietat i aprovat pels seus claustres, las critiques han sorgit per nombrosos fronts. Alguns[3] el que alguns consideren un pas al passat amb l’EGB[4], però sense els avantatges i característiques d’estes. A més de, per la seua obligatorietat, crear docents que treballen en codocencia si desitjar-ho, amb companys no triats i sent “especialistes” de matèries que no han estudiat, e.g. un docent de Geografia i Història explicant gramàtica en Llengua Castellana. El que és més, esta codocendia no es produeix en totes les sessions, deixant situacions complexes a alguns docents per quedar-se sols en grups nombrosos sense desdoblaments i amb matèries que no són la seua.

Altres protestes venen, podem dir, per parts tècnic-administratives atés que este intent de que l’alumne pense en una sola matèria (l’Àmbit) es veu frenada per haver de visualitzar en el seu expedient tres notes diferents (ens referim al cas valencià) i, a vegades, donat la falta d’una pauta conjunta, notes dispars en les diferents assignatures.

Finalment, després de protestes sindicals i de gran part del col·lectiu docent es va produir una reflexió per part de la administració modificant esta obligació, encara que deixant a molts centres amb materials i programacions ja realitzades per a estos Àmbits[5], per la qual cosa molts van optar per mantindre’ls almenys temporalment la nova llei orgànica (LOMLOE 3/20) va en la mateixa línia de permetre este tipus d’agrupació de matèries.

Tenint en compte este tema d’interés s’ha rescatat este article, escrit després d’una investigació sobre el tema en relació amb PAEC[6]. Es busca veure els seus possibles avantatges, especialment, des del seu caràcter de la voluntarietat. Per a evitar molestar a ningú, donades les postures enfrontades, es modificaran els noms reals d’aquells pels quals puguen deduir el centre i la zona de la qual es parla a l’anàlisi.

Este assaig procura, com tota la filosofia PAEC, allunyar-se de la polèmica i tractar d’analitzar tan bé com siga possible els fenòmens esdevinguts per a aplicar les millors propostes possibles. Valga, doncs, com a intent de consens i dialogue entre les diferents parts, amb les esperança d’aconseguir acords beneficiosos per a tots i, especialment, per al nostre alumnat.

 

Resum

La present investigació analitza i avalua la interacció de tres diferents tècniques metodològiques realitzades en l’IES Poeta Al-Russafí[7] de València, prenent com a mostra dos grups de 1r i 2n curss de l’ESO, Ensenyament Secundari Obligatori, on he realizat labors de docència, durant el curs 2018-19. El Mètode PAEC (Mètode Peripatétic Adaptat a la Educació Contemporània) es combina en este estudi amb altres pràctiques també considerades innovadores en l’educació com el treball per àmbits socilingüístics i treball per projectes. Analitzant en profunditat en este treball el primer, deixant per coherència temàtica i metodològica, i per espai, l’anàlisi dels altres dos per a un altre article.

L’estudi realitza mitjançant una triangulació metodològica, amb parts quantitatives, amb la comparació de la nota acadèmica, i també qualitatives amb enquestes de preguntes obertes a l’alumnat i entrevistes als docents de les matèries.

L’objectiu és comprovar si els bons resultats obtinguts pel Mètode PAEC: millora de la nota acadèmica i major integració de l’alumnat, es produeixen quan es combina amb altres metodologies innovadores.

Paraules clau

Mètode PAEC, peripatètic, projectes, integració i àmbits socilingüístics.

Abstract

This research analyzes and evaluates the interaction of three different methodological techniques carried out in the IES Poeta Al-Russafí de Valencia, taking as sample two groups of 1st and 2nd year of ESO, Compulsory Secondary Education, where I have done teaching tasks, during the 2018-19 course. The PAEC Method (Peripatetic Method adapted to contemporary education) is combined in this study with other practices also considered innovative in education such as work in sociolinguistic areas and project. Analyzing in depth in this work the first one, leaving for thematic and methodological coherence, and for space, the analysis of the other two for another article.

The study is carried out through a methodological triangulation, with quantitative parts, with the comparison of the academic grade, and also qualitative with surveys of open questions to the students and interviews with the teachers of the subjects.

The objective is to verify if the good results obtained by the PAEC Method: improvement of the academic grade and greater integration of students, are produced when combined with other innovative methodologies.

Key words

PAEC Method, peripatetic, projects, integration and sociolinguistic areas.

 

  1. Introducció

El Mètode PAEC[8] és un métode educatiu registrat per l’autor, creat en 2008, que en els estudis realitzats[9] millora de forma destacada la nota acadèmica de l’alumnat i augmenta la seua integració dins del grup, la qual cosa sembla assenyalar que disminueix l’assetjament escolar, encara que seria necessari en aqueix últim aspecte realitzar estudis de major duració en el temps.

L’article mostra l’experiència pràctica i l’anàlisi realitzada en l’IES Poeta Al-Russafí de la ciutat de València durant el curs 2018-19, on s’utilitzen altres metodologies considerades innovadores, combinades amb l’ensenyament tradicional que es comentarà amb major profunditat en un altre article relacionat amb este, centrats en este article en el Mètode PAEC[10] per limitació d’espai, així com per coherència metodològica i temàtica.

Este mètode, innovador i clàssic al mateix temps, pretén així mateix oferir una solució enfront dels problemes detectats en el sistema educatiu espanyol (mal comportament, desídia, mals resultats acadèmics, etc) tractant de millorar la labor docent al màxim possible amb els recursos socials i materials dels quals disposem.

L’objectiu del treball actual és descriure i analitzar està interacció amb els grups concrets i tractar d’extraure conclusions a través de les dades quantitatives i qualitatives obtinguts

 

  1. Contextualització

El present treball tracta de l’experiència pràctica realitzada com a docent en l’IES Poeta Al- Russafí de la ciutat de València, dependent de la Conselleria d’ Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana. L’IES malgrat no tindre la consideració de centre CAUS, Centre d’Acció Educativa Singular, sí que rep gran part d’alumnes de col·legis vinculats amb esta consideració i a més es troba en un entorn deprimit, per presentar una considerable proporció de població immigrant i d’ètnia gitana dins d’un barri obrer, amb destacada presència d’associacions que treballen per la integració[11]. Esta càrrega, a més de simbòlica, és real, presentant nombrosos problemes disciplinaris, principalment en 1r i 2n de l’ESO on es troba majoritàriament este tipus d’alumnat.

La majoria de l’alumnat del col·lectiu gitano sol abandonar l’escolarització aconseguida l’edat obligatòria o fins i tot abans que arribe esta. Segons la interacció amb el propi alumnat, amb les famílies i amb els Serveis Socials, la principal trava és soci familiar. En el cas de les xiques estes són promeses per les seues famílies, al costat d’això moltes col·laboren en tasques domèstiques com la cura dels seus germans xicotets, a més també és freqüent que hagen de treballar en la venda en mercats provisionals al costat de les seues famílies, en este cas també li ocorre als xics, malgrat voler anar al col·legi, perquè consideren que és millor anar a l’institut que treballar perquè és més dur, però la família exerceix una pressió moral en l’alumnat que sent que ha de complir el seu deure d’ajudar-los en el necessari per a la supervivència, més que anar a classe, que es considera una cosa supèrflua que no canviarà per a millor la seua manera de vida (Sant Román, 1997) .

L’objectiu del centre és obrir-se a noves metodologies innovadores amb la cerca de dues metes, d’una banda aconseguir la major integració acadèmica d’este alumnat en risc d’exclusió social i disminuir les seues incideixes d’absentisme i abandó escolar, mentre que al seu torn s’intenta situar com un centre de referència innovadora tractant d’atraure mitjançant acords amb diferents institucions (conservatoris, institucions esportives…) un altre perfil d’estudiants, donant una imatge més positiva d’este.

Este mètode, denominat per l’autor mètode peripatètic adaptat a la educació contemporània (d’ara en avant PAEC), és el que he anat utilitzant i desenvolupant des de 2009, quan vaig començar la meua labor docent en l’Educació Secundària. El present article tracta d’analitzar esta experiència, contrastant-la amb les dades quantitatives i qualitatives obtinguts (triangulació) i analitzant els resultats des de dos punts complementaris: els resultats acadèmics i la pròpia valoració dels alumnes participants( i també dels docents que han intervengut). S’han seleccionat uns grups 1r i 2n del centre en els quals vaig realitzar la meua labor docent emmarcat en els treballs per àmbits sociolingüístics i per projectes.

[1] Primera de les tres parts. Bibliografia a la fi de la tercera part.

[2] La jornada lectiva, més enllà de guàrdies i altres activitats, són díhuit hores setmanals. Amb la resta de les tasques trenta-set i mitja (podent haver-hi modificacions justificades per necessitats del centre).

[3] Lluny de centrar-nos en l’una o l’altra part de la disputa, una succinta vista als fils reivindicatius de la majoria de les representants sindicals mostren la negativa majoritària a la seua aplicació.

[4] Sigles d’Educació General Bàsica de la Llei 14/1970, de 4 d’agost, General d’Educació i Finançament de la Reforma Educativa.

[5] https://elpais.com/educacion/2022-09-07/el-81-de-los-institutos-publicos-de-la-comunidad-valenciana-aprueban-mantener-la-fusion-de-asignaturas-en-primero-de-eso.html

https://valenciaplaza.com/generalitat-recurrira-suspension-obligatoriedad-ambitos-1-eso

 

[6] Centrat en el PAEC en moviment (Vegeu article d’este mateix número de la revista Peripatéticos).

[7] Nom fictici, pres del poeta andalusí.

[8] És a dir, el Mètode peripatètic adaptat a l’educació contemporània o MPAEC (pronunciat / mepaec/), noms amb què apareix també en publicacions i en el registre de la propietat intel·lectual.

[9] REYES, J.C. (gener 2018): Método peripatético adaptado a la educación contemporánea. Iber. Nº 90 pàgs. 62-66. Barcelona.

[10] EL Mètode PAEC ha sigut reconegut en els mitjans de comunicació en diverses ocasions durant este curs, on es destaca el seu caràcter innovador:

https://valencianews.es/tendencias/sociedad-2/educacion-e-innovacion-unidos-con-el-metodo-paec/

3 Mod. 2.5

http://www.apuntmedia.es/va/entreteniment/programes/escoltat% 20en% 20la% 20r%C3% A0dio/L’ escoleta/11.05.2018+%7C+La+ curiositat+infantil

http://www.levante-emv.com/aula/2018/05/23/juan-carlos-reyes-vevia-lalumnat/1721422.html

[11] Just en els voltants del centre es troba una entitat per a la integració laboral de persones en risc d’exclusió social (pels motius adduïts s’omet el seu nom) i en a uns pocs metres es trobava la seu, ara abandonada, de l’Associació Gitana de València.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Editorial

Editorial para el número 8 de la revista

Nota del comité editorial: Lamentamos la demora en la publicación de este número 8 de Peripatéticos debido al trabajo de todo nuestro equipo en la