El Mètode PAEC en interacció amb Àmbits Sociolingüístics i treball per Projectes de 1r i 2n de l’ESO¹

  1. La metodologia
  3.1. El Mètode PAEC El Mètode PAEC s’inspira parcialment en el mètode peripatètic clàssic que va ser utilitzat per Aristòtil (384 a.C.-322 a.C) i la seua denominada escola peripatètica, en la qual es debatien temes filosòfics mentre es caminava, ja que es considerava la forma més natural per a tractar els mateixos. Com assenyala Cerezo (2002, p.82), es diu que Aristòtil impartia les seues classes en el Liceu (per estar prop del temple d’Apol·lo Likaios) on hi havia un jardí o una galeria on passejar. Siga per això o perquè es diu que el filòsof tenia el costum d’impartir les seues classes passejant se’ls va conéixer com a “peripatètics” (“els que passegen”), i al Liceu, com “ Peripatos” (“passeig”). En el Mètode PAEC s’usa este sistema aristotèlic dins del centre docent tractant d’adaptar-lo a les característiques del mateix i desenvolupar-ho al màxim, des de la creença que afavoreix l’adquisició de continguts i procediments acadèmics, però alhora pretén ser una forma d’ensenyament divertit, senzilla i econòmica que siga desitjada pel propi alumnat; no sols resulta més atractiu per als estudiants, per ser més dinàmic i trencar la rutina, sinó que a més es considera que pot millorar els resultats acadèmics d’estos. Existeix actualment un ampli enfocament de metodologia innovadora dins de l’aula enfront de la praxi educativa tradicional. Si bé estes metodologies treballen amb camps molt interessants d’acció, com l’ús de noves tecnologies (Cotic, 2009[2]), la intel·ligència emocional (Fernández Berrocal et ali. 2008[3]) o l’aprenentatge basat en jocs (Gómez 2004[4]), el Mètode PAEC com a mètode original no té un antecedent en cap d’ells, perquè pel seu propi camp d’acció física transcendeix la pròpia aula. El PAEC consta d’una fase prèvia, en la qual s’explica als alumnes en què consisteix el mètode. Després s’intenta consensuar si desitgen realitzar este mètode o no. L’objectiu és augmentar el coneixement sobre la forma de treball i amb això augmentar el consens del grup, a més de potenciar el caràcter democràtic de les decisions grupals. El lloc més idoni per a realitzar-lo sol ser el pati del propi centre, encara que en cas de tindre autoritzacions signades pels progenitors, el docent pot ponderar eixir a espais pròxims com a parcs o jardins, sent responsable del major control que ha de tindre sobre l’alumnat per a evitar accidents. En el cas de l’IES Poeta Al- Russafí la majoria de l’alumnat té esta autorització per a eixir del centre, així com per a la presa d’imatges amb finalitat didàctica. Atés que al costat del centre estan situats uns jardins, que s’han utilitzat quan s’ha considera oportú combinant-ho amb el pati del centre. El parc al costat del centre presenta unes condicions idònies, malgrat que sol ser lloc de sovintege (tripijocs) de drogues, alguna cosa que el centre ha denunciat en el passat i que en l’actualitat es continua produint, malgrat la presència acostumada de la policia. Per tant, cal adequar la presència d’alumnat, a les característiques del centre i del seu entorn, procurant la idoneïtat, la comoditat i especialment la seguretat de l’alumnat. En la següent fase, els alumnes es divideixen en grups (en principi de 5 membres, número que es considera funcional per a l’activitat). Esta part es pot realitzar de diferents maneres, però sempre prevalent la capacitat del grup de prendre la decisió, respectant els acords que prenguen. Se seleccionen les millors notes de classe i cadascun d’ells ha de seleccionar per torns un equip d’entre els seus companys. Se’ls recorda que atés que del resultat del grup dependrà la nota, basen les seues eleccions en el treball i no sols en les afinitats, la qual cosa també fa que els alumnes menys motivats s’esforcen per a millorar el resultat. El docent modifica en tot moment aquelles pautes que són pernicioses com agrupar-se per gènere o per repetidors, tractant que no existisquen grups molt desparejos en nivell acadèmic, però des de la base de l’autogestió del propi grup, que s’ha mostrat idònia per a regular-se. Es tracta d’usar una mecànica fàcil i divertida que atraga a l’alumnat, alhora que es fomenta l’esperit competitiu, però sense oblidar la part cooperativa, sempre tractant que els canvis provinguen des del propi alumnat, canviant el rol del docent al d’un company més que aconsella i assessora en una matèria que coneix millor. De cada grup se’ls diu que nomenen un portaveu, l’única persona que ha de parlar quan es pregunta al grup globalment, i un secretari que té la funció de redactar la memòria del grup. Estes figures poden anar canviant i es desitja que siguen triades pel propi grup de manera democràtica; en cas de conflicte s’opta pel torn rotatiu i compartir les funcions. Dins del mètode es presenta també la possibilitat d’usar música amb la finalitat de relaxar i motivar a l’alumnat, està seria principalment instrumental per a evitar distraccions de la lletra i si és possible del període històric estudiat: barroc, clàssic… Donada la complexitat de poder usar equip musical al pati de l’IES Poeta Al- Russafí es va optar per no usar-la ni al pati del centre, per una qüestió tècnica, ni fora del centre, per falta d’un equip adequat i complexitat administrativa de demanar autorització administrativa[5]. No obstant això, s’ha preguntat posteriorment a l’alumnat que els haguera semblat el seu ús fora d’ella, especialment en les sessions en moviment. La preguntes versen sobre si els haguera semblat bé el seu ús i els haguera ajudat a relaxar-se o a concentrar-se o no, sent l’únic aspecte d’aqueixes enquestes amb resultat dubtós, donant pràcticament una paritat entre aquells que hagueren preferit usar-la i els que no, tenint present que en aqueixos grups no es va poder usar i era una pregunta merament teòrica. Finalitzat tots estos processos previs, comença el desenvolupament del mètode pròpiament dit. Cada grup comença a treballar amb estes pautes inamovibles: no poden parar-se i han de portar un ritme pausat i tranquil que afavorisca la conversa. Se’ls recorda que no es busca una prova física, sinó intel·lectual i de debat. Segons la matèria s’utilitza unes pautes de treball o altres:
  • En 1r de l’ESO s’han practicat diferents tècniques, entre altres, com a repàs o consolidació de continguts, mitjançant preguntes orientadores als grups; preparació dels treballs, especialment la planificació i organizació dels projectes; de debat, amb la finalitat de consolidar els grups i la seua integració, les preguntes proposades poden ser similars a tots els grups o diferents, amb la finalitat que en reunir els grups uns portaveus complementen a uns altres donant una visió holística del problema plantejat; es treballa també la classe inversa, deixant que l’alumnat estudie en classe i deixant la sessió d’exercicis per a PAEC, revestint estos un caràcter principalment oral; igualment s’ha usat la tradicional classe magistral de caràcter oral però en l’exterior de l’aula.
  • En el cas de 2n de l’ESO, s’he practicat menys temps PAEC i es centra especialment en la consolidació de continguts tant com en la preparació d’exàmens, com dels treballs dels projectes.
Se’ls assenyala que no poden separar-se els grups, ni meclar-se amb els altres. Durant la realització de PAEC, el docent controlarà en tot moment el seu bon funcionament, passant d’un grup a un altre tractant de dinamitzar-los i d’augmentar la seua curiositat sobre el tema, així com la important labor d’integrar, en la mesura que siga possible a tots els seus membres. Quan el docent considere que li resta el temps de classe suficient per a realitzar esta última etapa, es reuniran en cercle en el propi pati, perquè els portavocés oferisquen les seues conclusions, igual que en tot moment que considere oportú durant la sessió també es reuniran d’esta manera. Es començarà amb un torn de paraula al portaveu de cada grup per a començar després un segon torn de rèpliques, però es permetran les preguntes d’un grup a un altre, enunciades pel seu portaveu. Les pautes en esta part de l’activitat són senzilles, on el portaveu en peus i al costat del seu grup (dempeus o asseguts en el sòl), sabent que el seu discurs és part de la representació dels seus companys i de la nota acadèmica d’este grup, per la qual cosa ha de tindre uns formalismes que li seran útils en la seua vida acadèmica, laboral i social futura, guardant torn de paraula, presentant-se i exposant de forma el més clara i suggeridora les seues idees. L’objectiu és afavorir el debat, per la qual cosa s’assenyalarà que ha de ser sempre en to respectuós i sense interrompre’s. En qualsevol cas i especialment si per temps o per duració dels debats no han pogut intervindre tots els portaveus, se’ls anima perquè es reunisquen després i compartisquen les seues conclusions. Es tracta amb això de fomentar la companyonia i la integració de tots els components de l’aula més enllà dels seus grups. Els grups no seran fixos, sinó que evolucionaran durant el curs segons el desenvolupament de l’activitat i les pròpies necessitats que vagen sorgint, tractant que els canvis siguen sol·licitats i pels propis grups i no per imposició del docent. També l’ordre d’intervenció i la presència del docent amb cada grup s’alternarà per a ser equitativa amb tots per igual. Es busca que l’activitat siga el més amena possible per al grup, en totes les seues parts, tant les d’aula, com les que es realitzen fora d’ella, com aquelles fora de les sessions de classe (elaboració d’actes, reunió de portaveus per a establir conclusions comunes…), es pretén que el nostre objectiu, desenvolupar el currículum[6] de la millor manera possible mitjançant el Mètode PAEC, siga també el desig de l’alumnat per ser unes sessions més divertides per a ells, amb la qual cosa és un element per al bon comportament de l’alumnat. La periodicitat de PAEC és variable segons les necessitats del docent, des de totes les sessions fora de l’aula, en metodologia PAEC, fins a una sessió periòdica, al final de cada unitat. Amb el grup de 1° de l’ESO s’han realitzat major nombre de sessions fins a aconseguir un número de 1-2 sessions setmanals, considerant-se òptim per als objectius buscats (augment del resultat acadèmic i de la integració de l’alumnat).   3.2. Treball per àmbits lingüístics i projectes Encara que la finalitat d’este article és mostrar els resultats del Mètode PAEC interaccionant simultàniament amb altres metodologies innovadores, convé comentar breument l’aplicació d’estes en el centre d’estudis de l’IES Poeta Al- Russafí, mostrant també uns indicadors de satisfacció de l’alumnat bastant interessants, deixant una explicació per a un altre treball. El treball per àmbits socilingüístics és la unió de tres matèries tradicionals (CCSS, Llengua Castellana i Llengua Valenciana) comptant amb l’autorització de l’administració. S’aplica en els cursos de 1r i 2n de l’ESO, sol·licitant el centre l’autorització per a 3r de l’ESO per a pròxims cursos donat el seu èxit entre l’alumnat i com una mesura innovadora per a pal·liar l’entorn urbà deprimit en què es troba el centre. La nota de cadascuna de les matèries és independent, però sol ser coincident, el sistema informàtic de l’administració obliga a posar notes independents, però habitualment solen ser consensuades pels docents de l’àmbit. Al reunir diversos docents, tots ells comparteixen el treball trencant-se la distinció tradicional entre matèries, sent tots professors de tot i no sols de la seua especialitat. El fil conductor són les CCSS, Geografia i Història i des d’ací s’insereixen les matèries lingüístiques tractant que existisca ruptura entre les unes i les altres. Una altra de les característiques és disposar de sessions més àmplies ajuntant 2 o 3 sessions, la qual cosa recorda més a la forma de treball de l’Educació Primària i permet poder desenvolupar més fàcilment els projectes en disposar de més temps. Al costat d’això es disposa d’una sessió setmanal, inclosa dins de l’horari, on els docents planifiquen el treball setmanal de l’àmbit soci lingüístic. Quant al treball per projectes, és una pràctica innovadora, però ja disposa d’un llarg recorregut en el temps (Hernández F. et Ventura M. 1992, págs. 47-71), amb un èxit bastant demostrat, tant en resultats acadèmics com en satisfacció de l’alumnat. En l’IES Poeta Al- Russafí es treballa amb un projecte relacionat amb la matèria tractada de CCSS per trimestre, inserint les matèries de llengües en este. este projecte es combina amb altres proves importants com els exàmens tradicionals i es divideix al seu torn en sub-tasques, moltes d’elles avaluades per quadricules (rúbriques), algunes pels propis alumnes, destacant sempre la labor cooperativa com un dels objectius. En els grups tractats, com a referència es va treballar en 1r de l’ESO en la faceta de Geografia, en la primera avaluació es va treballar l’exposició oral en presentacions grupals sobre diverses problemàtiques socials del seu entorn urbà; en la segona avaluació l’elaboració de relats de la Prehistòria emulant Les mil i una nits, que van ser narrats en la Sala d’actes en presències de les famílies i en la tercera avaluació un joc de taula, amb diferents tipus de preguntes, amb l’elaboració de tauler i cartes del joc amb les diferents proves sobre el contingut de treballat: Egipte, Mesopotàmia, Grècia, Roma i pobles ibèrics. En 2n de l’ESO la segona avaluació (la presa de contrast abans d’usar el Mètode PAEC) es va treballar amb el projecte no acabat en la primera avaluació, sobre la creació d’un documental de problemàtiques urbanes, a un nivell més avançat que en 1r de l’ESO, després d’això es va realitzar un projecte més senzill, d’elaboració i exposició d’una línia del temps del període medieval europeu, ampliat a una exposició holística de la resta del món. La tercera avaluació es va treballar amb l’elaboració d’un programa de ràdio, amb guió, enregistrament i muntatge. Esta elaboració comptava amb parts diverses a l’estil d’un magazine, amb anuncis, entrevistes, tertúlies… tots ells amb un estil lúdic simulant que es realitzava a través del temps. En estos treballs per projectes tant en 1r com en 2n de l’ESO, es creen grups pels docents tractant de ser heterogenis. A diferència del Mètode PAEC, estos grups són exclusivament decisió de l’equip docent i tenen una duració determinat, que és excepte cas de conflicte, el de cadascuna de les avaluacions acadèmiques. Igualment, l’ús d’estes metodologies presenta una satisfacció dins una part significativa del claustre i de l’equip directiu, que assenyalen que són tècniques reeixides, especialment per a evitar la disruptividad de l’alumnat, malgrat no produir-se cap mena d’autoavaluació d’estes . [1] Segona part en què s’ha dividit l’article original. Vegeu anotacions del número anterior i bibliografia al final de la sèrie d’articles. [2] COTIC, N. S. (2009): E-learning: una opción diferente para la capacitación docente. Accessed 10 January 2013. http://www.soarem.org.ar/documentos/25% 20Cotic [3] FÉRNANDEZ, Pablo et ali. (2008): La inteligencia emocional en la educación. Revista Electrónica de Educación Psicoeducativa.  http://emotional.intelligence.uma.es/documentos/pdf66school_context.pdf [4] GÓMEZ MARTÍN, M.A. et ali. (2004): El aprendizaje basado en juegos. Revista de Comunicación y Nuevas Tecnologías. https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/1335379.pdf   [5] Però s’ha pogut usar en altres grups en elaboració d’actes i de debat, en sessions de PAEC dins de l’aula, usant diferents tipus de música instrumental (barroca, clàssica…), encara que no s’han analitzat les enquestes a aqueixos grups ni s’ha elaborat un estudi concret sobre el tema, les opinions de l’alumnat després d’aqueixes sessions van ser positives. [6] Establit per la legislació nacional en la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (LOMQUE) i complementada amb la normativa autonòmica del Decret 51/2018, de 27 d’abril, del Consell, pel qual es modifica el Decret 87/2015.

Breus contes dels temps abans de la ciència: Xicotets relats per xiquets curiosos i adults intel·ligents - Juan Carlos Reyes

En este llibre que tens a les teues mans coneixeràs històries que els científics diuen que no poden pasar. Com llops que són bons i savis. O la d’un lleó que en comptes de menjar-se a una gasela s’enamora d’ella. O un ocell que vol volar tan, tan alt com per a poder arribar a la lluna. O un hipopòtam molt pesat, però que vol ser un gran ballarí. O un núvol que no volia desprendre’s de les seues gotes d’aigua… o moltes altres històries que eren possibles en els temps abans de la ciència.

Contes per a xiquets i per a grans. Perquè te’ls lligen i també per a llegir tot sol… o amb gent que et vol.

Històries de hui contades com abans o, tal vegada, històries d’abans contades com hui.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Editorial

Editorial para el número 8 de la revista

Nota del comité editorial: Lamentamos la demora en la publicación de este número 8 de Peripatéticos debido al trabajo de todo nuestro equipo en la