Tots som iguals, però alguns som més iguals que uns altres (V)

Tots som iguals, però alguns som més iguals que uns altres (1)(V)(2)

Transmissió inconscient de desigualtats socials en els centres educatius

3.2 Enquestes

Les enquestes realitzades per l’estudiant del projecte d’investigació van ser la llavor per a la realització d’este treball, si bé els ítems usats han sigut diferents (modificant-se i ampliant-se igual que l’estudi), per la qual cosa el material original només ha sigut usat, podíem dir, com a material d’arxiu per a iniciar les preguntes que han sigut per complet reelaborades per a les enquestes d’este treball.

Les enquestes originals eren a través d’internet (qüestionaris de Google), que va ser el mètode triat en un començament. Però, després de veure en un inici que l’índex de respostes era baix(3), es va optar per passar-les a format físic mitjançant un introductor, una persona de referència que sol·licitava el favor d’emplenar-les, comentant als possibles interessats que era una tasca útil per a la investigació i breu (s’assenyalava menys de cinc minuts). Estos introductors van ser contactes personals (companys, coneguts i amics).

D’este nou model (del qual s’adjunten imatges) es van rebre 186 per a ser analitzades, atés que el número esperat era major es considera que ha sigut un bon element valoratiu complementat amb les entrevistes i l’etnografia. La resta de les enquestes obtingudes no presentaven la qualitat adequada per qüestions heterogènies: molts espais en blanc, resposta monosil·làbiques, lletra incomprensible… (en alguns casos per varis d’eixos motius alhora).

L’anàlisi de les enquestes s’ha realitzat de manera individual per l’autor de l’article i de forma quasi manual, només usant algunes aplicacions informàtiques per a registrar les dades (guardar paraules/expressions clau, percentatges…).

El nombre esperat de respostes s’esperava ( i desitjava) molt superior, en qualsevol cas, agraïm a tots aquells que les han respostes, per la seua sinceritat, treball i col·laboració, dedicant-nos el seu temps per a fer possible este estudi. Especialment, s’agraeix l’aportació dels introductors per haver ajudat a presentar estes enquestes.

La pautes generals eren: realitzar preguntes de control que reduïren l’error i la desitjabilitat, és a dir, que l’enquestat/entrevistat diga allò que es desitja d’ell/ella, evitant donar una “mala imatge”; també es feia una presentació escrita que el “introductor” resumia indicant la senzillesa i la importància per a l’estudi amb la seua realització, també com contestar (envoltant a l’opció triada o, bé, escrivint en l’espai en blanc, aclarint dubtes) igualment, se’ls agraïa al final la seua col·laboració; la combinació de preguntes tancades i obertes per a aconseguir la major informació possible de manera senzilla per a l’enquestat.

Pel referent a l’estudi s’indicava, la qual cosa és completament cert, que el seu objecte és conéixer les relacions existents en el centre i la seua finalitat millorar-les en la mesura del possible.

Algunes de les qüestions plantejades i la forma en què es van fer, es va presentar la possibilitat, després de la pràctica de l’estudi i les primeres recepcions de qüestionaris contestats, de ser novament reformulades. Però per la coherència metodologia i d’objecte d’estudi es va mantindre el model inicial, deixant les modificacions per a pròxims estudis comptant amb l’experiència prèvia de l’actual.

(Informació sobre enquestes en documents adjunts).

3.2.1 Expectatives i realitats

Dins d’este apartat d’enquestes convé assenyalar alguns aspectes que han mostrat, contrastat amb la resta de la triangulació metodològica que ha matisat de manera qualitativa les dades quantitatives, considerant que tots dos tipus han de tindre cabuda en quasi qualsevol tipus d’estudi que busque la profunditat i les causes dels fenòmens socials.

Els hem denominats expectatives i realitats. Dins del terme expectatives (s’ha considerat per a este punt usar-lo en plural) com les idees i imatges que es creen sobre el propi treball, la resta del col·lectiu i de forma reciproca (bidireccional) els que es tenen sobre els altres. Per part seua, l’altre nom atés que apareix en l’epígraf, realitats(4), fa referència a com són les relacions en la praxi, però també com és la imatge que es genera en el propi col·lectiu i en els altres, i especialment en quin mode condiciona el tracte dels uns amb els altres.

És possible que alguns dels resultats de les enquestes (corroborats i aprofundits amb la resta de la metodologia) resulten sorprenents no sols per a la mateixa comunitat educativa, sinó per al lector en general. Entre elles destaquen:

• En nivell d’estudis es mostra molt superior al requerit(5) en el cas dels funcionaris, més fins i tot en el cas dels funcionaris interins que han participat en este estudi, la qual cosa en principi pot ser sorprenent, encara que tractarem d’elaborar una possible explicació, que es basa en la necessitat d’aconseguir major puntuació en futures proves selectives, encara que tampoc es descarta la necessitat de cobrir altres inquietuds intel·lectuals que suplisquen la falta d’estímul o la sobrequalificació que tenen per al seu treball.

El major nivell acadèmic s’ha mostrat en tots els grups de funcionaris (també en el de docents amb un percentatge important, pròxim al deu per cent de doctorats, però generalitzat en el de màsters i postgraus no requerits per al seu treball). En el cas del personal d’administració majoritàriament és graduat(6) (per damunt del setanta per cent de la mostra) sent fins i tot una mica superior en el personal subaltern d’instituts i molt superior (per damunt del noranta per cent) en els de col·legis(7). També pot semblar sorprenent el fet que gran part del personal de neteja (prop del cinquanta per cent) tinga estudis de cicle professional, als quals no s’han dedicat en la seua majoria, este percentatge augmenta entre les menors(8) de 45 anys (fins a quasi aconseguir un setanta per cent).

El personal de cantina tindria el percentatge més baix rondant un terç els que han realitzat estudis de cicle especialment el bàsic o inicial(9).

Les dades sobre el manetes no serien concloents per falta d’una mostra important.

La sobrequalificació ha mostrat una correlació amb desmotivació i frustració per diferents motius que ha assenyalat l’estudi, potser és complex d’abastar tots els inputs rebuts per a eixa autopercepció. Una d’elles és, tal com ens han expressat, el desconeixement dels seus estudis previs i de la dificultat d’accedir al seu lloc de treball que consideren menysvalorat per altres professionals, de forma destacada pels docents, que desconeixen el tipus de proves que han de realitzar.

• Un altre motiu que ha semblat condicionar el temps d’oci, relacionat amb l’anterior és “que no es respecta que estem tots de café”, és a dir, s’estenen les relacions jeràrquiques professionals (orgàniques i institucionals) a les relacions personals en els temps de festa. El que condiciona en gran manera la gent amb la qual es desitja quedar en estos espais de temps, però sobretot a qui es vol evitar.

• Tal com s’havia apuntat en el plantejament, no existeix una consciència grupal, és a dir consciència de classe, però a més les unions simbòliques dins de cada grup semblen relacionar-se amb el que Evans-Pritchard (1940) diria llinatges segmentaris. Tractarem d’explicar-ho breument:

1. S’observa, com es deia, gent o, més ben dit, grups laborals que es volen evitar, però també es veuen diferències importants dins de cada col·lectiu (com van ampliar les entrevistes), la principal d’elles és la categoria estatuària: funcionari de carrera o interí, però també unes altres com a laboral, personal de bossa(10). Una altra classificació important per als col·lectius és l’antiguitat tant en el cos com en el destí concret de treball (centre educatiu).

2. Malgrat les rivalitats internes sembla existir una confraternització amb altres grups i així al seu torn amb altres majors, la qual cosa seguiria el model de llinatge segmentari(11). Este model teòric hauria d’estendre’s, almenys suposadament, fins a aconseguir a tot el centre incloent a l’alumnat o almenys al cos docent. No obstant això, no és així. Estes aliances no engloben en cap cas al professorat, veient-li sempre com els altres, alguna cosa que sembla recíproc per part seua.

3. Caldria assenyalar que eixes aliances no tapen totalment un altre tipus de relacions, podem considerar jeràrquiques més enllà del laboral estenent-se al social. Una d’elles pot ser la de funcionaris (incloent interins) i resta del personal; la d’aquells que fan tasques manuals d’algun tipus (sent el cos de subalterns considerat en un estat intermedi) i els que no; o altres.

• També assenyalen, la qual cosa han reiterat i on s’han esplaiat en les entrevistes, la qüestió de les “ordenes per qui no toca”. D’este punt parlarem més davant de nou.

• Gran part dels professionals del centre mostren en les enquestes que és un treball desitjat i buscat activament, malgrat tindre nivell acadèmic superior. No obstant això, les entrevistes en desenvolupar este aspecte mostren desavinences (o podem dir matisacions) de les dades quantitatives obtingudes. Les protestes comentades es produeixen per igual en tots els grups per motius molt diversos: insatisfacció amb el model educatiu (principalment entre docents); salari i condicions laborals (generalitzat a tots els grups laborals)…

Però caldria destacar un malestar d’uns certs grups: manetes, administració, cantina (en menor mesura), neteja i subalterns, especialment els dos últims, per la qual cosa assenyalen com dos motius principals:

1. Menysvaloració del seu lloc de treball. L’expectativa buscada, i reeixida, d’un treball estable, a vegades després d’unes dures proves de selecció, es veu infravalorat en la realitat per gent, altres professionals del mateix centre(12), que el considera inferior (bé per obra o per commiseració, com veurem).

2. Desconeixement personal, sentint-se només un “servei”, és a dir, algú amb el qual només interaccionen quan tenen una necessitat que cobrir (netejar alguna cosa, buscar alguna cosa…). Això es demostra especialment amb el col·lectiu de subalterns i de forma destacada en col·legis. “Cucamine et saluden i es posen a parlar amb tu […] és per perquè et volen demanar un favor”, “no és un favor, és una ordre, perquè a veure quan em fan ells un favor?”.

Annex 1
Enquesta sobre relacions als centres educatius
La següent enquesta t’ocuparà uns minuts solament i ens ajudarà a realitzar un estudi per a conéixer com són les relacions dins dels centres educatius i en què coses podem millorar per al benefici de tots. No poses cap dada personal. Quan hi ha diverses opcions, envolta amb un cercle l’opció triada. Gràcies per la teua col laboració.

• 1 Eres home/dona/prefereis no dir-ho
  Edat:
• 2 De què treballes en este centre educatiu:
• 3 Quina és la teua relació laboral (fix, fix discontinu, altres…)
• 4 Quant temps portes treballant en este centre:
  I en uns altres:
• 5 Quin és el teu nivell d’estudis aconseguit:
• 6 Esmorzres? On ho fas?
• 7 Tens família treballant (ara o en el passat) en la mateixa categoria laboral?
• 8 Què és el que més valores del teu treball?
• 9 Per què vas triar este treball?
• 10 T’agradaria seguir en este treball en el futur?
• 11 Recomanaries a altres/as el teu treball?
• 12 De les altres professions que treballen en el centre dis-nos amb quins parles més:
• 13 Quant temps al dia parles amb cadascuna d’elles (de la pregunta anterior)?
• 14 Quantes vegades a la setmana passes pels següents espais per a treballar?
  Pati
  Cantina
  Consergeria
  Sala de professors
  Secretaria
• 15 Quantes vegades a la setmana passes pels següents espais que no siga per a treballar? Quant temps?
  Secretaria
  Cantina
  Sala de professors
  Consergeria
  Pati

  MOLTES GRÀCIES PER LA TEUA COL LABORACIÓ